Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

DesinformarDesinformarTractar de retratar la realitat des del periodisme o, pel cap baix, d’acostar-s’hi no és fàcil —i no sempre hom se’n surt tant com voldria. La mirada de qui observa és fonamental i, doncs, també, el trasllat d’aquest esguard als diversos llenguatges periodístics siguin textuals o audiovisuals.

Les notícies no existeixen per si mateixes, no són ens autònoms amb vida pròpia. No és fins que algú observa una cosa o un fet i es decideix a contar-la que es pot parlar de la possibilitat que en sorgeixi una notícia. Hi ha, evidentment, altres factors que poden influir en aquest sorgiment i, si fa al cas, la seva continuïtat: polítics (agenda planning), econòmics (propietat i/o dependència dels mitjans), socials, etc.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tanmateix, és difícil de justificar passar olímpicament d’un fet noticiable quan se’t presenta davant dels morros, et fas l’orni i decideixes que allò que ha passat no interessa els teus potencials seguidors (lectors, espectadors). És, precisament, el que ha passat amb en Joan Coma —el regidor de Vic denunciat per l’ultradretà Josep Anglada— i tot el moviment de rebuig a la seva detenció i possible processament a l’Audiència Nacional espanyola per part d’un jutge provinent de la policia franquista: els mitjans del règim no n’han dit ni fava, com si totes les concentracions, arreu del nostre país —també a Madrid el dia de la compareixença obligada— no fossin elements noticiables o com si l’atac directe de l’Estat a la llibertat d’expressió o al debat de les idees no fos suficient per fer-ne un seguiment exhaustiu.

Entre aquests mitjans (compteu-hi, és clar, els de paper i els audiovisuals de la capital del regne), cal destacar la clamorosa ocultació, a les portades de l’endemà, de dos mitjans fincats a Barcelona: El Periódico i La Vanguardia, que, d’altra banda han rebut i reben sucoses ajudes, subvencions i patrocinis públics per mantenir-se i fer la viu-viu malgrat la indigència de les vendes que els cauen en picat (per molt que en regalin exemplars a manta arreu).

En aquest cas, en trobem amb el que en podríem dir desinformació, germana avantatjada de la manipulació i de la intoxicació informatives. Per cert, per si no se’n recorden Enric Hernàndez i Màrius Carol, cal insistir que la informació és un dret. Esperem, tanmateix, que aviat se’ls girarà la truita…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019