Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

1961. Uns joves comunistes branden L’Humanité en una de les concorregudes avingudes de Tolosa amb la portada per un “poble algerià unit a França”. Els ideals republicans de ‘Llibertat, Igualtat i Fraternitat’ no és assumpte per pobles conquerits, i els àrabs d’Algèria són obligats a renunciar a l’islam per rebre la ciutadania francesa i poder votar en un país on el 10% de la població és propietària del 90% de la terra cultivable. ‘Poble algerià unit a França’, això sí.

Temps d’Apartheid i privilegis conclosos el 1962 quan guanya el referèndum que dóna pas a la independència política d’Algèria. El resultat: 6 milions a favor de la independència, 16.000 en contra. Aquell mateix any, Algèria ingressà a l’ONU.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Lyndon B. Johnson, el vicepresident que jurà la presidència al costat de la en el mateix avió presidencial que carregava el cadàver de Kennedy, de Dallas cap a Washington, avisà en el seu discurs d’investidura que aprovaria la Llei de Drets Civils, promoguda per Kennedy. Peti qui peti. S’aixecaren i es revoltaren governadors i senadors, republicans i demòcrates, del sud i del nord, diaris i tertulians televisius. Johnson acomplí, i aprovà la Llei del Dret al Vot de 1965 als Estats Units.

El sufragi universal arribà a Rússia i l’Uruguai el 1917, a Sud-àfrica el 1994 i a Andorra el 1970. Hi ha tantes històries de la lenta però tossuda cursa de la història per a fer els pobles mitjanament presentables, que fa dubtar sobre la necessitat d’escriure sobre fanalets.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.