Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Estimats Reis,

Sé que vaig tard… però no us ofengueu si us dic que sou el meu últim recurs i que si vosaltres i la vostra màgia em falleu ja no sé a qui encomanar-me. Potser amb la llista que us passaré poca cosa hi podeu fer i pensareu que, realment, a qui m’hauria d’adreçar és als col·legues del gremi. No deixaré de fer-ho -no deixarem de fer-ho- però per si hi podeu fer alguna cosa:

  • Vull, volem, informació, completa, acurada i desacomplexadament contextualitzada. Del tot. Ho comentava la Mireia Boya en un tuit: “2 notícies sobre l’Aran a @tv3cat, un incendi i baixa ocupació hotelera pq no neva. Mateixa causa: canvi climàtic. I ningú ho diu.” Parlem del canvi climàtic també i més enllà, posem per cas, d’un Sense Ficció puntual (i necessari). Parlem-ne sempre que calgui, que és (massa) sovint.
  • Vull, volem, que cap arbre ens impedeixi de veure el bosc sencer. Per molt que s’entestin a posar-nos-el al davant descaradament. Que sobredimensionar un tema no serveixi per tapar-ne d’altres de més transcendents. L’exemple és clar: el xou dels fanalets i el xou (lamentable i silenciat) d’en Trillo. Ho explica l’Iu Forn a Fanalets ‘’indepes’ tapant Federico Trillo”.
  • Vull, volem, que els (presumptes?) casos de violència masclista siguin tractats com a tal i denunciats i condemnats com mereixen, sigui qui en sigui el protagonista assassí. I com a exemple a no seguir tenim el cas de l’Alfons Quintà: menys biografia i més respecte a la víctima, la Victòria Bertran. Ens volem vives i també informativament respectades.
  • Vull, volem, que quan el Bisbe de Vic titlla l’avortament de ‘genocidi’ les seves declaracions obrin informatius i se’l rebati en múltiples espais -online i offline- perquè el servei públic dels mitjans també passa per posar en valor els drets que tenim com a ciutadans i ciutadanes.
  • Vull, volem, que el drama dels refugiats i refugiades (o, més acuradament, les persones que busquen refugi) sobretot es tracti i, quan es tracti, es tracti bé. Explicant i assenyalant culpables i còmplices, en tots els graus i en tots els aspectes i amb els termes adequats. I no hi afegiré res més, només us convido a llegir la corrua de tuits de la Sara Montesions.
  • Vull, volem, que els col·legues de professió trepitgin sempre que puguin el carrer. En Darío Giménez a primer de carrera sempre ens deia que a les redaccions no hi passen, les notícies. Volem temps i recursos per a tothom, sobretot per a aquells i aquelles que parlen d’històries de persones. La Rebeca Carranco parla del periodisme de successos a Un mort i una crònica, una columna ideal per il·lustrar el que us vull demanar.

Ja ho veieu, vull, volem, “un poc de temps i un xic de món” i ens adrecem també a vosaltres perquè si amb “un poc de sort” ens ajudeu a tenir un periodisme més just, més honest, més desacomplexat, més independent, més crític (i autocrític!), més rigorós i, sobretot, més humà, el món també serà millor.

Nosaltres, per la nostra banda, farem bondat i hi posarem sempre que puguem de la nostra part. Ens retrobem d’aquí un any confiant que, encara que us hàgim fet la petició tard, algun cop de mà ens podreu donar perquè sols ja veieu que ara per ara no ens en sortim del tot. És una llàstima.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.