Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El monarca espanyol Felip VI «reprendrà el seu viatge frustrat» a l’Aràbia Saudita aquest dissabte, després que en dues ocasions anteriors s’hagués de cancel·lar, segons explica La Vanguardia a partir d’un teletip d’Europa Press. Però el més frustrant de la visita -i allò que alguns mitjans no han esmentat- podria ser precisament els resultats que se n’obtindrien si la trobada és exitosa.

El principal objectiu de l’expedició reial és tancar els acords pels quals empreses espanyoles construiran el tren d’alta velocitat a La Meca, el metro a la capital, Riad, i cinc vaixells militars per a les Forces Armades saudites. Tot plegat es planteja com la típica història d’un cap d’estat que viatja a l’estranger, es troba amb el cap d’estat del país que l’acull per fer tractes comercials, i finalment es donen la mà davant de les càmeres per evidenciar la signatura de l’acord. Aquest relat, però, deixa de banda algunes qüestions clau sobre el context de la visita, el respecte dels drets humans a l’Aràbia Saudita i, sobretot, els tractes comercials que hi té Espanya en material militar:

1. Els viatges anteriors, anul·lats per la «incomoditat» que provoquen les atrocitats del règim

Segons La Vanguardia, el viatge del rei a aquesta monarquia absoluta es va haver de suspendre en ocasions anteriors per «la prolongació durant gairebé un any del govern en funcions» a Espanya, que va obligar a postposar moltes visites internacionals del rei.

Una cerca ràpida d’hemeroteca, però, permet comprovar com al febrer de l’any passat, quan es va anul·lar un dels viatges, l’excusa oficial ja es va posar en qüestió. Tot i que la Casa Reial va al·legar que la suspensió de la visita era causada per la situació política espanyola, el cert és que la visita s’havia tornat «incòmoda» després que el règim de Riad executés 47 persones acusades de terrorisme, entre els quals el clergue xiita dissident Nimr Baqr al Nimr.

2. La fabricació de corbetes: feina a Espanya i morts al Iemen?

El motiu principal del viatge de Felip VI a l’Aràbia Saudita és tancar un contracte de l’empresa pública espanyola Navantia per construir cinc corbetes per a les Forces Armades Saudites. L’acord, per valor d’uns 2.000 milions d’euros, garantirà dos mil llocs de treball durant cinc anys a les drassanes de San Fernando (Cadis), segons apunta La Vanguardia i concreta El País. El que cap dels dos mitjans explica és que d’una banda, el contracte podria ser il·legal i, de l’altra, tindria un «retorn» molt més dramàtic com a conseqüència de l’ús que l’Aràbia Saudita faria d’aquestes armes.

Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón han exigit la suspensió de les negociacions i han denunciat el risc que la monarquia saudita utilitzi les corbetes en el bloqueig naval en què està participant a la guerra del Iemen, tal i com sí que recull la secció Desalambre d’eldiario.es. Segons l’expert que citen, l’acord és il·legal en base al Tractat de Comerç d’Armes de l’ONU, ratificat per Espanya, pel qual un estat no pot firmar una venda d’armes si té el coneixement que es poden utilitzar per a cometre crims de guerra.

3. L’Aràbia Saudita, el principal client de les armes espanyoles a l’Orient Mitjà

Que el règim de Riad no es caracteritza precisament pel respecte als drets humans és de domini públic. Sovint els mitjans es fan ressò de la contínua aplicació de la pena de mort -més de 350 execucions en els últims 3 anys, tal i com explica El País-, de la repressió als dissidents i de la participació saudita en conflictes armats a la zona. El que no és tan freqüent, però, és explicar com diverses empreses espanyoles fan negoci precisament venent armes al règim.

De fet, l’Aràbia Saudita és el principal comprador d’armament de l’Estat espanyol a l’Orient mitjà: durant el 2015 s’hi van exportar armes per valor de 546 milions d’euros. Aquestes armes incloïen dos avions d’abastiment de vol, un avió de transport, peces, granades i municions. Entre 2006 i 2015, les exportacions de material de defensa espanyol al règim de Riad van arribar als 1.299 milions d’euros, segons un informe del Centre Delàs.

Espanya és el setè exportador d’armes del món, segons el SIPRI, l’institut internacional de recerca de pau. Navantia, especialitzada en proveir l’exèrcit de la marina, és una de les quatre principals empreses espanyoles en producció d’armament i l’única que segueix sent 100% pública, després de la liberalització iniciada fa dues dècades. Completen el rànquing l’actual Grup Airbus (antiga EADS), a l’exèrcit de l’aire; Santa Bárbara-General Dynamics, a l’exèrcit de terra; i Indra, que proveeix el desenvolupament tecnològic per a les tres branques de les forces armades.

Els bombardejos quasi diaris sobre la població civil iemenita serien només un sinistre exemple de l’ús que l’Aràbia Saudita faria d’armes com les que Espanya li proporciona. Segurament aquest no serà un tema de conversa durant la trobada entre Felip VI i el rei saudita Salman bin Abdulaziz. Ni tampoc el paper internacional de l’Estat espanyol com a exportador d’armes en països que intervenen en conflictes. Veurem si són qüestions presents en la cobertura mediàtica abans, durant i després de la trobada dels dos mandataris.