El Mapa de la Censura als Països Catalans impulsat per Mèdia.cat ha tancat l’any havent recollit 122 denúncies de censura, pressions, intimidacions o amenaces a la llibertat d’expressió, informació o premsa. Classificades en set tipologies diferents, les més comunes són les pressions o intimidacions a periodistes per evitar o dificultar que exerceixin la feina. Policies, jutges, polítics, però també altres institucions com clubs de futbol han tingut en algun moment actituds d’aquest tipus. Els periodistes gràfics han estat qui més sovint han patit les intimidacions quan aquestes han estat al carrer. En aquest sentit els moments de més tensió es van viure durant els dies posteriors al desallotjament del Banc Expropiat a Barcelona, quan tant agents com manifestants van protagonitzar agressions cap als informadors que cobrien els fets.

L’altra gran amenaça a la llibertat d’expressió prové de l’anomenada ‘Operació Aranya’, que ha provocat la detenció o judici d’almenys 13 internautes dels Països Catalans –moltes més arreu de l’Estat espanyol- al llarg de l’any per delictes com «enaltiment del terrorisme» o «humiliació a les víctimes». Altres internautes han estat jutjats per fer mofa de la policia, l’exèrcit o la Casa Reial. Una campanya repressiva amb un clar biaix selectiu –quasi la totalitat de detinguts són d’esquerres o independentistes- que suposa una de les amenaces més directes a la llibertat d’expressió a Internet.

denúncies de censura

portada de la revista el jueves

Més excepcionals, però també molt preocupants, han estat les coaccions i agressions a periodistes per part de l’extrema dreta. En aquest capítol destaca la campanya d’amenaces de mort al fotoperiodista Jordi Borràs i l’agressió a la directora de El Jueves després de publicar una portada antinazi.

En l’àmbit legislatiu el 2016 tampoc ha estat un any massa benigne per a la llibertat d’informació. No només segueix vigent la Llei Mordassa a l’Estat espanyol, sinó que al francès s’ha prorrogat l’estat d’emergència de forma continuada al llarg de tot l’any. I la Unió Europea ha aprovat una directiva que protegeix les grans empreses del periodisme d’investigació.

Un dels apartats que més denuncies ha recollit ha estat el de la censura en els àmbits cultural, artístic, acadèmic o altres. Crida l’atenció l’ús de conceptes com «blasfèmia» o «obscenitat» a l’hora d’exercir o demanar la censura d’obres artístiques. Des de l’obertura de diligències contra la poetessa Dolors Miquel per un poema llegit durant el lliurament del premi Ciutat de Barcelona fins al vet a dos expositors al Saló del Còmic, passant per una pintura sabotejada amb símbols nazis a Alzira. En canvi s’han rebut moltes menys denúncies per acomiadaments o precarització de la professió.

Per territoris, Catalunya és on es concentren més denúncies (76), seguit del País Valencià (26), Mallorca (7) i Catalunya Nord (2). Els casos restants són mesures legislatives d’àmbit estatal espanyol o francès o comunitari europeu (11).

El Mapa de la Censura és un informe col·laboratiu que Mèdia.cat manté de forma permanent per tal de garantir un registres dels casos de violacions o amenaces a les llibertats d’expressió i informació. Al llarg de l’any el mapa que ha anat registrant aquestes denúncies ha rebut quasi 18.000 visites. De totes formes, no cal oblidar que les formes de censura més habituals són també les més invisibles, com les que exerceixen les mateixes direccions dels mitjans, les pressions invisibles en formes de trucades o, fins i tot, l’autocensura dels mateixos periodistes. En aquests sentit és important recordar l’enquesta que el nucli de Ponent del Grup de Periodistes Ramon Barnils va fer als professionals de la zona. En aquesta fins a un 71% dels periodistes reconeixien haver patit pressions.