Oleguer PujolOleguer PujolLa vista judicial d’Oleguer Pujol per presumpte blanqueig de capitals ha tornat a deixar una coneguda estampa a les portades de la premsa impresa a Barcelona i Madrid. Un posicionament mediàtic que s’evidencia en la importància que es dona als fets, la redacció dels titulars i una presa de posició que, massa vegades, sembla dominada per motivacions ideològiques i no per la importància informativa que es pugui considerar.

Oleguer PujolEl primer punt a destacar és l’espai destinat en portada. Significativament, la declaració d’un empresari català obté molt més espai als diaris de Madrid en una espècie d’importància inversa lamentablement habitual. Fa exactament un mes els diaris de Madrid silenciaven el rescat de les autopistes radials de la capital espanyola per valor de més de 5.000 milions.

Avui la declaració de Pujol és la principal notícia en tres des de les quatre capçaleres –l’extrem és ABC, qui ho escull com a tema més destacat del dia- i només El País ho relega a un minúscul titular de portada i en canvi li dona molta més importància a la dimissió de Frederico Trillo com a ambaixador a Londres per l’escàndol del Yak 42. Un tema que La Razón i El Mundo només inclouen de forma secundària. Potser els negocis de Pujol amb el Grupo Prisa, editor de El País, podrien explicar aquesta diferència d’enfocament.

Oleguer PujolEn canvi, cap dels diaris de la capital catalana considera aquesta declaració com el principal fet noticiable del dia. El Periódico és qui ho destaca més amb la fotografia més gran -però no el titular-, però l’Ara i La Vanguardia ho releguen a un espai secundari a la part inferior de la portada i El Punt Avui encara li dedica menys espai amb un petit titular a la part superior. En tots els casos excepte El Punt Avui -que no ho destaca- la dimissió de Trillo adquireix una importància com a mínim similar a la declaració d’Oleguer Pujol.

Titulars que són editorials

Oleguer PujolTambé l’enfocament dels titulars –pràcticament idèntica- és significativa. Tant El Mundo –«Oleguer Pujol segueix blanquejant però el jutge el deixa en llibertat»,- com l’ABC –«El jutge admet que Oleguer Pujol ha seguit blanquejant però evita empresonar-lo»- i La Razón –«El jutge deixa en llibertat Oleguer Pujol a pesar que segueix blanquejant»- es mostren clarament combatius amb la decisió judicial i demanen sense embuts l’empresonament. Un posicionament editorial en el titular de portada que converteix en fet el que és una tesi de la Fiscalia no assumida pel jutge.

A Barcelona els titulars són molt més neutres i es limiten a informar de la decisió judicial destacant que la mesura inclou la retirada del passaport. Només La Vanguardia opta per un redactat més opinatiu –«El jutge frena la Fiscalia i deixa lliure Oleguer Pujol»- que dona a entendre una actuació desmesurada del fiscal i una defensa del jutge.

És la declaració d’Oleguer Pujol tan important com per ocupar portades senceres i passar per convertir-se en el tema del dia? És difícil –i potser impossible- respondre objectivament aquesta pregunta. Però hi ha estudis que assenyalen la dinàmica dels mitjans catalans i espanyols de potenciar o minimitzar els casos de corrupció segons interessos partidistes i criteris ideològics com una causa important del poc efecte de la corrupció en els resultats electorals.