Ahir un pare va tractar d’assassinar la seva filla de dos anys a punyalades a Benifaió (Ribera Alta) i, després, va lliurar-se a la comissaria de policia on va confessar el crim. Per sort els agents van aconseguir arribar a la nena i salvar-li la vida, encara que per ara es troba hospitalitzada en estat greu.

El cas és un nou exemple de violència masclista amb tots els tòpics del gènere. La parella sentimental de l’agressor i mare de la nena havia iniciat els tràmits per a separar-se. En aquest cas, però, hi ha un element propi –sempre n’hi ha- i és que la dona es troba empresonada a Picassent per una condemna de pertinença a ETA.

Aquest fet, anecdòtic en la història noticiable –en tot cas caldria dir-ho per tal d’explicar perquè la víctima és la nena i no la mare- aconsegueix eliminar totes les prevencions i protocols periodístics a l’hora d’informar dels crims masclistes. De sobte l’únic element informatiu rellevant passa a ser la pertinença a ETA de la mare. Un comportament similar a la cobertura de l’assassinat de Victòria Bertran a mans d’Alfons Quintà. El fet que l’assassí fos una persona coneguda professionalment va fer oblidar força de les prevencions que a poc a poc el periodisme ha anat construint entorn d’aquest tema.

BenifaióLevante va titular la primera notícia amb «La parella d’una etarra apunyala a la seva filla de dos anys a Benifaió». En una primera versió –el text ha estat modificat i ampliat- ni tan sols es donava més informació a la notícia d’un fet que el titular assegurava que era el més important. La capçalera de Prensa Ibérica és una de les que més seguiment ha fet del cas, però fins a la tercera notícia –la segona és simplement una biografia de l’historial delictiu de la mare, que en aquest cas és la víctima- no es descriu l’intent d’assassinat com un «episodi de violència masclista». I amb tot no es fa a cap element de titulació.

El Mundo, com tants d’altres mitjans també centra el titular en la mare –«Detenen a la parella de l’etarra Sara Majarenas per apunyalar a la filla de 3 anys»- i només en l’avanttítol avisa que es tracta d’un cas de «violència domèstica», una descripció antiquada i considerada inapropiada per la majoria d’experts en el tema.

Las Provincias fa una aproximació una mica millor dels fets. No nomena la mare en el titular –sí en un dels subtítols- i dóna veu a la família d’ella. Amb tot dedica un ampli paràgraf a la biografia de la mare –més un article a banda– i en cap moment s’especifica que es tracta d’un crim masclista.