Un nou cas de violència masclista als Països Catalans que il·lustra els pitjors tics predemocràtics de l’Estat espanyol. M’escriu l’Anna Gabriel i hi posa noms i circumstàncies. I resta la sensació que n’hem parlat poc i que hem aprofundit menys.

La nena apunyalada pel seu pare a Benifaió (Ribera Alta), vivia de dilluns a divendres a la presó de Picassent. Hi vivia perquè la seva mare, Sara Majarenas, compleix condemna després d’haver estat detinguda el 2005 per formar part d’un comando operatiu d’ETA.

Majarenas és de Donostia. Malgrat això, està empresonada a Picassent, a sis-cents quilòmetres de casa seva. I la seva retenció a la presó significa, també, presó per la filla.

Ara, en aquests moments, la nena es troba ingressada a l¹UCI Pediàtrica de La Fe, estable dins la gravetat, i als familiars els tocarà fer aquests sis-cents quilòmetres tantes vegades com faci falta.

Aquest mateix dissabte, Bilbao va omplir els carrers amb centenars de milers de persones que es manifestaven a favor dels drets dels presos polítics. I denunciaven exactament això: que l’alto el foc d’ETA hauria d’haver posat punt final a unes polítiques de dispersió dels presos que no haurien d¹haver existit mai. Reclamaven que mares com Sara Majarenas, que ha complert tres quartes parts de la condemna, surtin de la presó.

La cadena de despropòsits polítics i jurídics que mantenen Sara Majarenas a la presó ha acabat comptant amb la falta de contextualització i el silenci vergonyant de massa mitjans. Perquè parlar de violència masclista sembla que s’ho comencen a permetre, però parlar de presos polítics continua essent un tabú a la premsa espanyola.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.