Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Després de dues dècades d’externalitzacions constants de serveis bàsics que hauria d’oferir l’Administració pública ja sigui l’aigua, la recollida de residus urbans i la neteja viària o la gestió de la sanitat pública, entre tants d’altres, surten a la llum diversos casos de presumpta corrupció alarmants com el cas Innova a Reus o el presumpte frau amb el contracte de FCC a Badalona i Barcelona. I arriben les preguntes: s’haurien comès delictes amb serveis bàsics externalitzats per fer-ne negoci? Hi ha poc control públic d’aquests serveis que s’atorguen amb concurs públic (o no)?

Conseqüentment, s’obre un debat amb majúscules sobre qui ha de gestionar aquests serveis, si és lícit que se’n faci negoci privat o si caldria revisar els contractes actuals, i penso que és un moment clau per aprofundir i multiplicar aquest debat complex i profund des dels mitjans de comunicació per eradicar errors massa freqüents a Catalunya durant els darrers vint anys.

Quines empreses gestionen els nostres serveis i per què? Potser seria el primer punt a investigar per informar al màxim la població del nostre barri, poble o ciutat. És obvi que quan una empresa privada s’ofereix per gestionar un servei bàsic públic n’espera un benefici econòmic ben assegurat. Per fer benefici amb serveis bàsics vol dir que cal fer negoci. I qui ha decidit aquí que volem que es faci negoci privat amb els nostres serveis?

Segons una enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico, 8 de cada 10 ciutadans reclamen la desprivatització d’aquests serveis, i tres de cada quatre creuen que la gestió pública és, en general, millor que la privada. Llavors, no preferiria la majoria de la població una gestió directa que permeti una recaptació que es reverteixi en millorar i adaptar els serveis qüestió de cada ciutat, comarca o província? Potser caldria començar a treballar comparatives, difondre-les i exigir allò dels mecanismes de participació ciutadana abans de tornar a prorrogar contractes milionaris com els que s’emporta FCC de tantes ciutats catalanes destacades.

Parlem de sobirania, de sobirania en molts sentits. I, en general, la societat la reclamem. En l’àmbit alimentari, en l’àmbit energètic, alguns en un marc nacional. Però de quina sobirania bastim les nostres institucions quan gran part dels pressupostos locals, comarcals i generals se’ls emporten empreses amb contractes rígids i una estructura gerencial i unes polítiques predefinides? Potser cal treballar al voltant de què implica la gestió directa dels serveis a l’hora de poder definir-los i adaptar-los a les necessitats de cada lloc i socialitzar aquesta informació per fer aflorar més eines de debat ciutadà.

És moment d’investigar, publicar, debatre.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Josep

    Totalment d’acord, a mi m’interessa i en vull estar informat.
    El govern català té intenció de recuperar la gestió de serveis públics?
    En quin punt està el nyap d’Aigües Ter-Llobregat?