Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les afirmacions que el jutge purgat i actual senador d’ERC, Santi Vidal, feia en nombroses conferències han resultat una bomba política un cop han estat recopilades –les parts més noticioses- i difoses per El País.

Siguin veritat o mentida –encara que per motius diferents- és difícil treure-li importància informativa de les afirmacions de Vidal. També ho són les reaccions que han generat: negant-li veracitat en el cas dels partidaris de la independència –aquells que en principi les haurien de veure bé- i donant-la-hi en els contraris, just els qui fa anys que asseguren que això que explica Vidal és impossible.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En el grup dels segons és –tal com assenyala Andreu Barnils en aquest article a Vilaweb– on les declaracions del senador han causat més commoció i han obligat a un replantejament més gran dels arguments emprats fins al moment. L’article de El País recordava com Vidal assegura que hi ha «11 estats de la UE que donaran suport a una declaració d’independència, entre ells Letònia, Lituània i Eslovènia. (…) que hi ha un estat no europeu que s’ha ofert per donar crèdit a la Generalitat en cas d’independència, i que hi ha acord amb dos fons d’inversió no europeus per obrir una línia de crèdit de fins a 200.000 milions». I també que hi ha «un ‘preacord’ perquè una hipotètica Catalunya independent, sense forces armades, participi en l’OTAN aportant ajuda humanitària (…) incloent un acord perquè s’instal·li a Catalunya una fàbrica d’helicòpters de transport militar».

Aquestes revelacions arriben només pocs dies després que Puigdemont, Junqueras i Romeva realitzessin una conferència a Brussel·les amb un «eco escàs» i sense que «cap autoritat europea li fes costat». Com pot entendre’s llavors que sonin creïbles el suport d’onze estats europeus, l’aval d’importants fons d’inversió o un preacord amb l’OTAN?

L’editorial de El Mundo dissabte considerava que les afirmacions de Vidal «són versemblants en la mesura que procedeixen d’una persona que ha estat en el nucli de les decisions de l’independentisme català». Fa tres setmanes, el mateix diaris assegurava que el «suposat ‘dret a decidir’ poc menys que violenta l’ordenament legal universal». I fa només cinc setmanes trobava un desencantament entre els sobiranistes «frustrats per l’estancament del full de ruta sobiranista, els revessos legals, la falta de suport internacional i la debilitat econòmica de la Generalitat».

A El País, el seu director a Catalunya, Lluís Bassets, considera que «el silenci còmplice que l’ha acompanyat [a Vidal] és un indici més de la seva versemblança». Però fa dues setmanes el mateix Bassets trobava el processisme en una «debilitat extrema» i que ha fracassat per no saber fer «un càlcul realista de la correlació de forces interna, espanyola i internacional». Una debilitat que seria totalment contradictòria amb les dades que ofereix Vidal i que semblen tan versemblants.

També a la reconeguda periodista madrilenya Victoria Prego li semblen «extraordinàriament versemblants» les paraules de Vidal. Prego no ha opinat sobre la conferència de Brussel·les, però el diari on escriu va informar que la crida del Govern català s’havia fet davant la «indiferència institucional» europea: «ni un representant oficial de la Unión Europea (UE), de la Comissió Europea o del mateix Europarlament ha rebut a Puigdemont abans o durant la conferència».

Mèdia.cat no té forma de saber si les afirmacions de Santi Vidal són reals o no ni tampoc pretén ni treure-li versemblança. Però no deixa de ser paradoxal que els qui més han afirmat repetidament que el sobiranisme era incapaç d’aconseguir un mínim suport o credibilitat internacional ara assegurin que això confirma les seves sospites.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019