Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’atemptat d’ahir a una mesquita de Quebec –amb sis morts i vuit ferits- ha mostrat, tot d’una, tots els mals habituals en aquest tipus de cobertures i n’ha afegit encara alguns de nous.

QuebecQuebecEl primer fet que crida l’atenció és l’escassa importància que se li ha donat a la matança de Quebec, sobretot comparat amb casos similars. Les portades d’avui no tenen res a veure amb les que van seguir a l’atemptat de Berlín, per posar-ne un de recent i amb una xifra de morts similar. Tampoc tenen res a veure amb l’espai dedicat a informar de l’atemptat de Boston del 2013, per posar un exemple de l’altra banda de l’Atlàntic –i amb menys morts. Altres vegades Mèdia.cat ja ha analitzat la desigualtat informativa de les diferents tragèdies segons el país d’origen de les víctimes o el tipus d’incident.

QuebecQuebecEn aquests casos sempre hi havia arguments com el criteri de proximitat –sovint entès més com a cultural que geogràfic, es considera que no és el mateix un mort a Copenhaguen que a Tunis, encara que aquesta segons ciutat és més a prop en quilòmetres- i d’excepcionalitat: seria més noticiable un atemptat o un accident aeri que una pastera enfonsada.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

QuebecQuebecAquesta vegada, però, la comparació es fa amb fets extremadament similars: atemptats en països occidentals. L’única explicació del desequilibri seria les creences religioses de les víctimes. Un reconeixement explícit d’islamofòbia, encara que segurament es tracti d’una reacció inconscient.

«Terrorisme» entre cometes

El segon detall és el tractament de l’atemptat com a «terrorista». Aquesta paraula ha desaparegut de moltíssims titulars –alguns han estat modificats posteriorment-, que l’han substituït per altres com «matança», «tiroteig» o «atac». I això que el Primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ho va definir així des del primer moment. Alguns mitjans fins i tot van posar la definició entre cometes.

Des de Mèdia.cat s’ha rebutjat sempre l’ús de l’etiqueta «terrorista» en entendre que no ajuda a explicar els conflictes sinó a prendre partit i criminalitzar una de les bandes. Però amb tot, aquesta ha de ser una aposta permanent i no un criteri que s’apliqui només segons la ideologia de l’atacant. No és el primer cop que un atemptat deixa de ser «terrorista» quan se sap que al darrere hi ha elements d’ideologia ultra.

Intoxicació a les xarxes socials

QuebecUna altra conseqüència –i aquesta és més nova- de les hores que la policia va trigar a desvelar la identitat i filiació del sospitós detingut va ser l’aprofitament que en van fer activistes i trols d’extrema dreta a les xarxes socials per tal de generar confusió i intoxicar, tot assegurant que els detinguts eren musulmans i refugiats, i si els mitjans no ho publicaven, era per «protegir els terroristes».

En aquest apunt no es pot culpar els mitjans que van preferir tenir una confirmació oficial de la identitat en lloc de publicar rumors. I és totalment comprensible que la policia trigués hores per tal d’oferir dades que haguessin verificat. Encara que potser es podria demanar explicacions sobre les filtracions d’un primer detingut que finalment va resultar ser un testimoni.

Però el cas exemplifica perfectament l’estratègia de la confusió i la mentida que activistes ultres desenvolupen a la xarxa, comptant amb el suport i potència de no pocs digitals que no dubten a utilitzar aquestes mentides per tal de fomentar l’odi i menystenir i banalitzar les víctimes del feixisme.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019