Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Donald Trump, recentment estrenat en el càrrec de president dels Estats Units d’Amèrica, ha emprés i ara amb més eines que abans, una ferotge croada contra els mitjans de comunicació. L’endemà de la seva investidura va carregar contra els periodistes als quals va qualificar dels «éssers humans més deshonestos de la terra», en desacord amb les xifres d’assistents a la seva presa de possessió que havien publicat els mitjans.

Quinze dies abans, en la seva primera roda de premsa després de guanyar les eleccions presidencials, Trump va impedir que el corresponsal de la CNN a la Casa Blanca, Jim Acosta, li podés fer cap pregunta. Cada cop que el periodista ho intentava, li etzibava un «Tu no, la teva empresa és terrible», «T’he dit que no, no siguis mal educat».

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No és la primera vegada ni serà l’última que als periodistes se’ns acusa de mentiders, males persones i poca-vergonyes.

I d’ignorants, també. Aquí mateix, fa escassament dos anys, el president de l’Associació d’Empresaris de Catalunya, entitat estretament vinculada a Societat Civil Catalana, Joaquim Molins Lopez-Rodó va interrompre la pregunta d’una periodista de Nació Digital que deixava al descobert la parcialitat política de l’acte al qual havien estat convocats. «Prou, prou! S’ha acabat!». Afegint, quan se n’anava «Conec bé els periodistes. Tots són uns incultes, uns ignorants!».

Tot plegat em recorda les esperpèntiques «rodes de premsa» dels feixistes grecs d’Alba Daurada que per cert, ja s’ha apressat a aplaudir les primeres mesures anti-immigració de Trump. En una d’aquestes convocatòries, els periodistes van ser obligats a posar-se drets quan entrava el líder del partit i en altres casos no es va permetre fer preguntes o bé no es contestaven les que no agradaven.

D’exemples en podríem trobar un fotimer i a tot arreu. El més sorprenent no és que el feixisme, en les seves diferents formes, actuï d’aquesta manera, no. El més greu és que els periodistes ens mantinguem impassibles quan s’ataca un company, no ens plantem quan no se’ns deixa exercir la nostra feina o mirem cap a una altra banda quan es qüestionen fets contrastats i comprovats pels mitjans, deixant que se’ns faci passar per mentiders o ignorants.

Es comença per ser complaents amb aquestes pràctiques i s’acaba acceptant qualsevol cosa: compareixences a través de plasmes, les mal anomenades rodes de premsa on no es permeten preguntes, vídeo comunicats enviats per correu, imatges d’actes realitzades pels organitzadors… tota mena de paranys per evitar la feina de contrast i comprovació dels fets que són la base del treball periodístic.

Davant d’aquestes trumpades i les que segur que vindran, tolerància zero. Cap complicitat ni connivència amb les actituds que restringeixen la llibertat de premsa. Contra les coaccions i amenaces als professionals del mitjans en l’exercici de la seva feina, més autocrítica, més denúncia i, sobretot molt més periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019