Poques hores després que un home saltés per una finestra de l’hospital madrileny de La Paz amb la seva filla d’un any en braços, se sabien poques coses del succés. Però fins i tot amb les que sabien -i més tard, quan hi ha hagut temps per rectificar- la cobertura d’alguns mitjans ha tingut alguns aspectes qüestionables:

No és només un suïcidi, és sobretot un assassinat. “Un pare se suïcida amb la seva filla”. Dit així podria semblar es tracta d’un suïcidi conjunt de dues persones que decideixen dur-lo a terme. Tenint en compte que l’home ha saltat per voluntat pròpia i que la nena era un nadó, sabem d’entrada que això no és possible. Tot i això, molts mitjans s’han centrat en el suïcidi i han obviat l’assassinat. Per exemple, La Vanguardia: “Un home se suïcida amb el seu nadó saltant per una finestra de l’hospital La Paz de Madrid”. Altres mitjans que han titulat inicialment amb el suïcidi han rectificat després, com 20 minutos. El Español explicitava a Twitter que, “després de debatre-ho”, havien decidit canviar l’inicial “Se suïcida un pare amb la seva filla a l’hospital madrileny de la Paz” per “Un home se suïcida i assassina el seu nadó saltant amb ella per una finestra de l’Hospital de La Paz”. El titular de La Vanguardia, però, seguia igual més enllà del migdia.

Mor un nadó, però és violència masclista. Al cap d’unes hores s’ha sabut que l’home i la seva parella van discutir la nit passada. Aquest matí, abans de saltar per la finestra, ell li hauria dit a ella “Et fotré on més mal et fa”. Segons l’agència Efe, l’home tenia antecedents policials per violència masclista. Tot sembla indicar que l’home ha matat la nena per fer mal a la dona. El nadó comptarà com a víctima de la violència de gènere gràcies a un canvi fet el 2015, ja que anteriorment els fills no es comptabilitzaven com a tal. Recomptes com els que elabora Feminicidio.net, que comptabilitza els assassinats més enllà de les relacions de parella, constata com, durant l’any 2016, van morir quatre nenes arreu de l’Estat a causa de la violència masclista (dades fins a novembre).

L’origen de l’assassí, irrellevant però a la segona línia. Les informacions sobre el succés que publiquen El Mundo, El Español i també El País informen que l’assassí era d’“origen xilè”. Aquest darrer ho fa a la segona línia, tot i que aquesta dada no aporta cap aspecte rellevant a la informació. Com diverses organitzacions antiracistes i de drets humans recorden, especificar la nacionalitat del subjecte de la informació quan no és rellevant pot contribuir en alguns casos a l’estigmatització de determinats col·lectius.

Trastorn mental (inexistent) i violència, associats de nou. “Les fonts policials han descartat que el succés tingui relació amb algun trastorn mental”, explica El Español. És a dir, no hi ha constància de cap trastorn mental però tot i això s’especifica, donant per suposat que aquest podria ser un detonant probable del succés. Massa sovint i de manera errònia, s’associen els actes violents amb els problemes de salut mental, tal i com alertava precisament ahir a la tarda l’aliança d’entitats contra l’estigma en salut mental Obertament, en una formació per a periodistes organitzada amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils -editor de Mèdia.cat-. Un dels activistes de l’entitat ho exemplificava de manera molt gràfica: “Quan els mitjans parlen d’una persona que ha comès un assassinat, no solen explicar si, per exemple, era esquerrana, però sí que especifiquen si tenia un trastorn mental, tot i que una cosa i l’altra poden tenir la mateixa relació amb l’acte violent: cap ni una”.

Informar sobre els suïcidis, quan i com? En l’esmentat taller es va posar sobre la taula un debat que els mitjans de comunicació sembla que no han afrontat en profunditat. Hi ha una creença generalitzada que les notícies sobre suïcidis generen un efecte crida i per aquest motiu els mitjans, en general, eviten informar-ne. Els motius que poden fer que s’informi d’un suïcidi són quan l’acte violent afecta altra gent, com és aquest cas, o quan està relacionat amb un problema social o explica una tendència de fons. En aquest segon cas hi trobaríem, per exemple, l’augment del nombre de persones que decideixen acabar amb la seva vida a causa de la crisi econòmica i els desnonaments, o també, el suïcidi d’una interna en aïllament a Brians 1, un règim en què la taxa és 3 vegades més alta que al règim ordinari i 12 més que a fora de la presó.