En molts casos sortir al carrer a buscar històries ja forma part del romanticisme de la nostra professió. Si fóssim més sincers hauríem de confessar que tirem força de notes de premsa. Encara que els comunicats no haurien de marcar l’agenda moltes vegades són útils per accedir a informació susceptible de ser notícia. Però… què passaria si un dia en deixéssim de rebre?

Als Estats Units de Donald Trump, on som «els éssers humans més deshonestos de la terra», això ja passa. «El senyor Trump no és només un president que està inusualment obsessionat amb els mitjans. És un aspirant a magnat dels mitjans que s’ha convertit en president», el descrivia al New York Times Derek Thompson, editor de The Atlantic.

Concretament passa amb les dades objectives i noticiables sobre canvi climàtic, que no li agraden gens al nou president dels Estats Units. L’administració republicana ha prohibit a diversos organismes estatals limitar la seva comunicació. Aquestes institucions són la NASA, els Parcs Nacionals i l’Agència de Protecció Mediambiental, que haurà de sotmetre tots els informes i estudis a l’aprovació de Trump abans de fer-los públics.

A Twitter, els perfils d’aquests organismes ja han hagut d’esborrar bona part de la informació sobre canvi climàtic i altres qüestions que no convencien a l’equip del nou president. Per sort, les normes que regeixen el ciberespai són unes altres i ja han començat a aparèixer una dotzena d’usuaris nous que planten cara al surrealisme de la situació. Per exemple, el compte rebel de la NASA @RogueNASA s’acosta al milió de seguidors en menys d’un mes.

La ciència sense dades no és res. Nosaltres com a periodistes, tampoc. Inspirats per la Marxa de les Dones els científics s’han organitzat en una protesta. El proper 22 d’abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Terra, serà el torn de la March for Science. Potser els periodistes també hauríem de fer la nostra marxa i obrir camí en la llibertat de premsa, que és un dels pilars de la democràcia.