Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una de les primeres ordres que ha donat Donald Trump com a president ha estat la reactivació de l’oleoducte que ha de creuar terres ancestrals del poble Sioux per l’estat nord-americà de Dakota, el DAPL (sigles angleses d’Oleoducte d’Accés a Dakota).

DakotaEls mitjans catalans i espanyols, molt atents als primers dies de la presidència de Trump han informat àmpliament de la decisió –que fins i tot va arribar a alguna portada- i també de la duríssima oposició que aquesta infraestructura està tenint entre la població ameríndia. Fa mesos que es produeixen mobilitzacions i accions de desobediència per aturar la construcció. Els riscos mediambientals, de salut i el perill que possibles fugues acabin contaminant els aqüífers d’on s’abasteixen han esperonat una lluita també relacionada amb una reivindicació nacional, ja que part del territori que creua el DALP es considera territori sobirà sioux.

En molts casos la informació ha estat molt breu i descontextualitzada, limitant-se a explicar que «Trump ressuscita dos oleoductes polèmics frenats per Obama». Un enfocament que oblida que Obama va signar l’ordre de paralització quan ja havia perdut les eleccions i després de mesos de resistència indígena i ambiental contra uns plans de construcció que comptaven –en un principi- amb el favor del Govern federal presidit pel mateix Obama. La reconeguda periodista independent Amy Goodman va arribar a ser encausada per cobrir les protestes.

Apagada informativa sobre la participació del BBVA

Amb tot, hi ha una altra dada que ha passat per alt a pràcticament totes les notícies i reportatges sobre el DAPL i Trump. La participació del BBVA entre els bancs que financen l’oleoducte. En aquest cas, no només no s’ha tingut en compte el criteri de proximitat, sinó que a més s’ha ignorat que mig milió de persones han signat una petició d’Ecologistes en Acció al BBVA per tal que retiri el finançament al DAPL.

La notícia de les signatures va ser recollida per Europa Press i, per tant, ha arribat a les edicions digitals d’alguns mitjans que publiquen aquests teletips de forma sistemàtica. Pot pressuposar-se que la informació ha arribat a les redaccions, però amb això no n’hi ha hagut prou perquè aquesta dada s’inclogui en els reportatges sobre el polèmic oleoducte.