Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En ple auge al País Valencià de les reivindicacions sobre infrafinançament i corredor mediterrani –dos assumptes considerats greuges del Govern espanyol i que susciten un consens creixent- arriba en deu dies a València la jornada ‘L’hora de les decisions’, organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga i la revista El Temps.

La jornada pretén fer un balanç dels «greuges i reivindicacions conjuntes» d’allò que anomena Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) –l’espai de treball habitual d’aquest Institut- passant de les infraestructures a la recerca, el finançament o l’agricultura. El debat té un fort component polític –està centrat en «greuges i reivindicacions»- però té un nivell de convidats força transversal, incloent-hi sindicats, patronals, acadèmics i representants dels governs del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i també l’Aragó o la regió administrativa francesa anomenada Occitània. L’acte compta, a més, amb la col·laboració d’alguns dels principals diaris en paper de Palma, Barcelona, València o Alacant, els directors o sots directors dels quals moderen els actes.

llistes negresLas Provincias –a priori- sembla que hauria de donar suport als objectius de la jornada. Ha dedicat habituals editorials, columnes i portades a defensar un millor finançament o la implementació del corredor mediterrani d’una vegada per totes.

En canvi, a l’hora d’informar dels debats ho fa d’una forma esbiaixada, incompleta i inexacta al definir-los com un «desembarcament sobiranista a València». Per tal de justificar la seva peculiar visió assegura que hi ha un «predomini de ponents de perfil independentista» inclosos els «consellers més ‘polítics’ del Govern de Puigdemont». L’article inclou una «llista negra» dels ponents considerats independentistes on implícitament s’entén que la intervenció d’un dirigent patronal o un acadèmic està «contaminada» pel simple fet de tenir una opinió determinada respecte a la relació que han de tenir Catalunya i Espanya.

L’article de Las Provincias inclou un perfil amb set dels ponents –incloent Puigdemont, que intervindrà en la clausura, i Junqueras- on es destaca sempre el seu posicionament sobiranista. Al text també citen uns altres cinc noms que identifiquen com a tals.

A la jornada hi participen, però, cinquanta ponents. Encara que se sumin tots els representants del govern català com a sobiranistes més els que inclou la llista de Las Provincias, queden 35 noms, una gran majoria, no identificables com a tals, i això sense comptar els directius de mitjans tan poc sospitosos d’avalar les tesis independentistes com Levante, Última Hora, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya.

També la llista de Las Provincias ofereix definicions poc acurades. Considera l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis Catalans com «entitats de perfil sobiranista», quan són els espais on s’agrupen el conjunt de municipis catalans, sigui quin sigui el seu color polític. També anomena la PIMEC –només s’ha posicionat a favor del dret a decidir– la «patronal independentista». Un altre dels assenyalats, Domènec Espadalé s’ha negat a posicionar-se a favor o en contra de la independència. També defineix Antoni Mayor, president de la patronal hostalera Hosbec com a «proper als moviments independentistes», un posicionament que el mateix diari no va ressenyar quan va assumir el càrrec.