Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir El Mundo va publicar en portada una entrevista a Juan Luis Cebrián que ha corregut molt. Però jo no diré res de les respostes, que ja s’han comentat molt, sinó sobre les preguntes.

L’entrevista la signa Cayetana Álvarez de Toledo, qui fou diputada del PP i ara és directora de l’àrea internacional de la fundació FAES i impulsora de la plataforma Libres e Iguales. Potser és l’efecte que buscava el diari en encarregar una entrevista així a algú amb aquest perfil tan ideològicament marcat. Potser és que Álvarez de Toledo ja se sap per sobre del bé i del mal, però realment és difícil definir la conversa entre ella i Cebrián com una «entrevista».

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ni les preguntes són realment preguntes ni, massa sovint, les respostes –escollides i editades- estan responent la qüestió, sinó que sovint són afirmacions autònomes i desvinculades del fil conductor.

Pot entendre’s –i defensar-se- una entrevista dura i que qüestioni l’entrevistat. I més a algú que acumula el poder de Cebrián. Però es fa molt estrany veure com es vol reduir el seu marge de maniobra acotant les respostes en un estret marc simbòlic: «la important aliança constitucionalista»; «la vella complicitat de l’esquerra amb el nacionalisme»; «la confusió ideològica: la relació del PSOE amb Espanya i el fet espanyol»; «El País va fomentar l’aliança del PSOE amb el nacionalisme contra el partit que representava l’altra meitat d’Espanya»; «¿PP i PSOE han de defensar junts els principis democràtics davant separatistes i populistes?»; «obren l’aixeta de la memòria històrica»; «El Valle de los Caídos també. ¿O no?»; «Doncs aquí està Podemos».

Tot això no són preguntes –per molt que a vegades incloguin un interrogant al final- sinó afirmacions, acotacions dels límits del debat que es considera assumible i comprensible, que diuen més sobre qui les formula que sobre qui les respon. Sobre qui fa l’entrevista i sobre el diari que l’encarrega i la situa en portada.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019