Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtónyc, ha estat condemnat per l’Audiència Nacional espanyola a tres anys i mig de presó pel contingut d’unes cançons que, segons el tribunal, calumnien i injurien greument la Corona i enalteixen el terrorisme i nhumilien les víctimes.

La sentència contra Valtónyc no resulta sorprenent, després dels veredictes contra César Strawberry o el lleidatà Pablo Hásel, o l’obertura d’una investigació contra Mesclat, entre altres músics perseguits judicialment pel contingut de les seves cançons. La novetat del cas es troba en la pena –tres anys i mig- que podria implicar una entrada immediata a la presó.

A pesar de les conseqüències que pot suposar l’empresonament d’un músic pel contingut de la seva obra, no sembla que hi hagi una sensació d’inquietud entre les principals tribunes de creació d’opinió, tan propenses a indignar-se per altres temes. En general no es llegeix com una anomalia democràtica l’existència de delictes tan perillosos per a la llibertat d’expressió com l’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona –i la interpretació corresponent de policies, fiscals i magistrats.

Però si els actuals paràmetres de criminalització s’haguessin aplicat en altres èpoques, molts dels poetes o cantants espanyols i catalans més reconeguts del segle XX també hagueren desfilat davant l’Audiència Nacional.

Aquí en posem sis exemples, però en podrien ser molts més:

  1. Ramón del Valle-Inclán

Enaltiment del terrorisme i amenaces a la monarquia. Un dels caps visibles de la generació del 98 que va renovar estèticament la literatura en castellà va publicar el 1918 el poema Rosa en llamas, un homenatge a l’anarquista Mateo Morral, qui el 1906 havia atemptat contra Alfons XIII llençant una bomba amagada dins un ram de flors.

El alma en combate, la expresión frenética, 
Y el ramo de venas saltante en las sienes!…

En mi senda estabas, mendigo escotero. 
Con tu torbellino de acciones y ciencias: 
Las rojas blasfemias por pan justiciero, 
Y las utopías de nuevas conciencias.

¡Tú fuiste en mi vida una llamarada 
Por tu negro verbo de Mateo Morral! 
¡Por su dolor negro! ¡Por su alma enconada, 
Que estalló en las ruedas del Carro Real!…

  1. Luis Buñuel

Enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes. A les seves memòries va deixar escrit: «Otro día, con gran alegría, nos enteramos de que unos anarquistas dirigidos, si mal no recuerdo, por Ascaso y Durruti, habían asesinado a Soldevila Romero, arzobispo de Zaragoza, un personaje antipático, detestado por todo el mundo, incluso por un tío mio canónigo. Aquella noche, en la Residencia, brindamos por la condena de su alma».

  1. Federico García Lorca

Injúries i falta de respecte a les forces de l’ordre. Al seu Romance de la Guadia civil española, habitual als llibres de text i una de les obres més reconegudes del poeta andalús s´hi pot llegir:

Tienen, por eso no lloran, 
de plomo las calaveras. 
Con el alma de charol 

(…)

Avanzan de dos en fondo 
a la ciudad de la fiesta. 
Un rumor de siemprevivas 
invade las cartucheras. 
Avanzan de dos en fondo.

(…)

La ciudad libre de miedo, 
multiplicaba sus puertas. 
Cuarenta guardias civiles 
entran a saco por ellas.

  1. Rafael Alberti

Enaltiment del terrorisme. A la sentència contra Valtónyc s’argumenta que les seves lletres lloen «els mitjans violents utilitzats per les organitzacions terroristes». Al seu poema Nocturno, el guanyador del Premi Cervantes, escriu sobre la frustració dels mitjans polítics i advoca per la violència:

Cuando tanto se sufre sin sueño y por la sangre 
Se escucha que transita solamente la rabia, 
Que en los tuétanos tiembla despabilado el odio 
Y en las médulas arde continua la venganza, 

Las palabras entonces no sirven, son palabras. 

Balas, balas. 

  1. Joan Brossa

Humiliació a les víctimes del terrorisme. A la seva Llaor, el poeta català escrivia:

A Espanya ha estat creada aquest hivern

una obra mestra d’art conceptual:

fer volar el cotxe del cap del govern

amb ell a dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

  1. Vicent Andrés Estellés

Enaltiment del terrorisme i lloança de terroristes. El gran poeta valencià del segle XX va escriure un homenatge a Salvador Puig Antich:

Puig Antich  
        jo t’invoque  
      i cride  
     des de la murada  
el teu sacrifici  
           la teua mort  
        la teua amarga matinada  
i espere la irrupció  
        de la teua mort  
          cruel com no n’hi ha altra

 

2 Comentaris

  1. Montse

    Fa una estona llegia un article sobre “El col·lectiu On Són les Dones denuncia que només un 18% d’articles d’opinió a la premsa estan signats per dones”. #onsónlespoetesses

    • Redacció

      Tens tota la raó Montse, en aquest cas s’hi va barrejar la pressa amb el desconeixement del redactor de poetesses (en general els poetes homes s’estudien més i tenen més difusió), però no per això l’article deixa d’estar esbiaixat. Intentarem millorar la propera.