Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi ha un truc habitual a Twitter, quan es vol destacar la incongruència d’alguna cosa, d’incloure les imatges de dos titulars que mostren una –a vegades aparent- contradicció flagrant, acompanyats del text «Dues notícies que s’entenen millor juntes».

En poc més de 24 hores, davant de tothom i difosa massivament, el sistema judicial espanyol ha generat una pila de titulars d’aquests que «s’entenen millor junts» i que posen en qüestió la independència i neutralitat de, com a mínim, la Fiscalia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les notícies són aquestes:

1. Infanta Cristina absolta i Iñaki Urdangarín i Diego Torres lliures tot i la condemna

notíciesEn un primer moment, la condemna a sis anys de presó del cunyat del Rei va permetre publicar en titulars que la «Justícia [és] igual per a tothom». L’alegria ha durat poc però. I ahir mateix se sabia que finalment Urdangarín i Torres per ara no aniran a la presó. I no només això, sinó el marit de la Infanta ni tan sols haurà de pagar una fiança ni se li retirarà el passaport. Per ara només haurà d’anar a signar un cop al mes davant d’un jutge i podrà mantenir la residència a Suïssa.

És cert que ahir també va coincidir amb la condemna als directius de Bankia pel cas de les «targetes black» –tema més destacat a les portades de la premsa madrilenya- però tal com han acabat executant-se altres condemnes similars per corrupció encara és d’hora per cantar victòria, així almenys ho expressava l’activista Simona Levi, portaveu d’Xnet, la plataforma ciutadana que va destapar l’escàndol. En aquest sentit, considerar, com fa el titular de El Mundo, que s’ha fet un «càstig exemplar a la cobdícia» mentre la imatge mostra un Urdangarín anant-se’n tranquil·lament cap a casa és força paradoxal.

2. Condemna a un raper pel contingut de les cançons

Ahir mateix era condemnat a tres anys i vuit mesos de presó Valtónyc, un raper mallorquí per «injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme» pel contingut de les cançons. En un principi, aquesta notícia és absolutament independent de l’anterior, però que la mateixa fiscalia que demana l’absolució de la Infanta dugui a judici a un músic que denuncia la corrupció de la Casa Reial és com a mínim xocant.

3. Canvis en la cúpula de la Fiscalia anticorrupció i denúncies d’assetjament i pressions als fiscals

notíciesAbans-d’ahir el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, anunciava el relleu del Fiscal Anticorrupció, la primera mesura del qual consistiria en nous nomenaments a diferents fiscalies provincials, inclosa la de Múrcia que es trobava en plena investigació del president autonòmic. Altra vegada pot tractar-se d’una casualitat i d’una decisió administrativa sense un rerefons polític, tot i les denúncies dels mateixos fiscals. Però les greus declaracions del fiscal anticorrupció sortint de Múrcia, denunciant intimidacions, querelles i assalts als domicilis per robar informació.

La resposta a aquesta denúncia no ha estat precisament un escàndol, sinó que la majoria de mitjans hi ha passat més aviat de puntetes –només cal comparar-ho amb la reacció als suposats insults que va rebre la fiscal del 9-N. En alguns casos fins i tot s’ha optat per rebaixar la gravetat de les denúncies i culpabilitzar-ne les víctimes.

4. Querella ideològica contra els membres de la Mesa del Parlament

La nova evidència, però, de la politització de la Fiscalia ha vingut amb la querella «a la carta» dels membres de la mesa del Parlament català. L’escrit de denúncia inclou, a més de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, als altres representants de Junts pel Sí, però n’exclou Joan Josep Nuet de Catalunya Sí Que Es Pot encara que va votar igual que la resta de querellats. L’argumentació de la decisió és purament política, ja que considera que Nuet «no pretenia incomplir els mandats del Constitucional» ni dur a terme «un projecte polític amb total menysteniment de la Constitució».

Les xarxes socials –amb dosis similars de propaganda política i indignació ciutadana- vinculen des d’ahir aquestes notícies i altres similars. És molt més difícil, però, trobar-ne exemples en els grans mitjans. Una de les funcions del periodisme és explicar, analitzar i oferir un panorama general a partir de fets que no poden llegir-se desconnectats. Potser no és bona idea deixar tota la iniciativa a les xarxes socials.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019