Menjar ens emmalalteix, sí. Actualment, 1 de cada 5 catalans mor a conseqüència d’una mala alimentació malgrat es publiciti constantment menjar processat carregat de sucre i sodi disfressats per tots els mitjans.

Les xifres alarmants del darrer estudi de VSF Justícia Alimentària Global, asseguren que seguir una dieta insana s’ha convertit en el principal problema de salut pública al país i atribueixen a la mala alimentació prop del 50 % de les malalties cardiovasculars, el 45 % dels casos de diabetis i el 35 % d’alguns càncers com el d’estómac i el de còlon.

«Els riscos alimentaris estan molt per sobre dels riscos que suposa el tabac i l’alcohol» assegura Ferran Garcia, autor de l’estudi Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix. Una de les dades que em crida més l’atenció és que els costos directes d’aquesta alimentació insana suposin un 26% del pressupost total del departament de Salut i no es freni ni controli com caldria la publicitat als mitjans del menjar que més morts causa a Catalunya. Quin tant per cent d’ingressos en publicitat generen les grans marques d’alimentació als mitjans de comunicació perquè no es vetlli per una alimentació més saludable?

Em pregunto quin ciutadà o ciutadana asseguraria que el consum excessiu de sal, sucre i greix a través de productes processats és la principal causa de malalties mortals al Principat. Estic segura que serien ben pocs perquè som coneixedors de les mesures institucionals i de les campanyes públiques per frenar el tabaquisme i reduir el consum d’alcohol però penseu un moment en els productes que patrocinen molts programes de televisió o les marques que ens impacten diàriament. No hi veiem pomes de Lleida, patates de Prades o enciams del Maresme però hi trobem sopes instantànies de tot tipus, galetes i xocolates de mil gustos, pizzes preparades, embotits i dolços que ens maten, sí, però que es presenten de la forma més agradable que puguem imaginar. Quin poder té aquesta indústria alimentària que pot emmascarar les seves etiquetes i que es pot publicitar arreu malgrat els estralls que causa?

Desgraciadament, les dones de classe popular i les famílies sustentades per dones amb poc poder adquisitiu són les que s’alimenten de forma menys sana i és que les desigualtats de classe i de gènere també es fan ben paleses en un pilar bàsic per viure com és l’alimentació. I és que ens trobem en un mercat globalitzat en que surt més barat comprar un producte poc nutritiu i ple de greixos saturats que un producte fresc de primera necessitat. Recordeu el rebombori que va generar l’impost del govern espanyol sobre les begudes ensucrades?

En aquest sentit penso en la marxa pagesa que es va fer aquest gener a Catalunya o en els centenars de projectes agroecològics que s’estan desenvolupant al territori. I és que el mateix estudi constata que les dietes insanes s’atribueixen a la progressiva industrialització de l’alimentació i a la destrucció del vincle de la majoria de la població amb l’agricultura. És paradoxal que tinguem un sector primari que resisteix i reclama millores urgents per poder sobreviure a aquest mercat que ens omple de productes que ens emmalalteixen i no el cuidem ni el promocionem com cal. Què passa aquí? Mirem cap al sector terciari i cap a les noves tecnologies constantment i perdem la consciència que hem de menjar de 3 a 5 vegades al dia per anar bé. I resulta que gravant més els productes menys sans i desgravant els productes bàsics per una dieta sana i cuidant el nostre sector primari garantiríem una millor alimentació més sostenible i respectuosa amb el medi. Per què aquesta no és l’aposta?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.