La premsa de Madrid escombra cap a casa a l’hora d’informar del premi Pritzke mentre que la internacional normalitza el fet català

L’estudi RCR d’Olot (Garrotxa) ha guanyat el Pritzke, conegut com el premi Nobel de l’arquitectura. La història va, doncs, de formes, d’integració en l’entorn, del contingut social de l’arquitectura i de la creació de conceptes globals des del localisme, que són els motius pels quals la Fundació Hyatt de Chicago els ha reconegut.

Amb tot, aquest tipus de notícies, a priori allunyades de la política, són sempre un bon termòmetre per veure el desplegament del nacionalisme banal i els marcs mentals nacionals de cada mitjà.

A Madrid: arquitectes espanyols

nobelnobelUn dels primers fets que crida l’atenció és la gran repercussió que el premi arquitectònic ha tingut a la premsa de Madrid. Surt a totes les portades forma destacada –excepte El País, on és molt petit- i l’ABC ho considera el tema del dia. En comparació, la premsa barcelonina li ha dedicat molt menys espai –només l’Ara ho destaca en la imatge- i ni tan sols el Diari de Girona li concedéis tant d’espai.

El segon punt a destacar és la ubicació geogràfica dels arquitectes. Tractant-se d’una notícia “interna” podria esperar-se que en els elements de titulació s’ubiqués als arquitectes de forma local –com a catalans o gironins- per tal d’oferir la màxima informació al lector des d’una primera lectura.

En canvi, els titulars es refereixen sempre a “Espanya” en un marcatge –voluntari o no- del marc mental nacional. Així, ABC avança que “Espanya conquereix el seu segon ‘Nobel d’arquitectura’”, transformant un guardó personal en un èxit del conjunt nacional. A l’interior ubica als arquitectes com a “espanyols”, mantenint el fet que és el segon cop que “Espanya” guanya el premi com a principal dada informativa.

La Razón també destaca en portada que “el Pritzker torna a Espanya”. I a l’article es relaciona el premi amb “tots els arquitectes espanyols”. Aquesta idea –que és “Espanya” qui ha guanyat el premi, es repeteix fins a sis vegades al llarg del text.

El Mundo, en canvi, ofereix una lectura més equilibrada. En portada la referència a Espanya és més secundària i al titular de la notícia es parla d’arquitectes catalans, si bé se’ls defineix com a “espanyols” a la primera frase del text el conjunt sembla més natural.

A Barcelona: olotins

nobelnobelEl marc mental nacional de El Mundo, de fet, és bastant similar a el de El Periódicocatalans al titular, espanyols a la primera frase del text. Amb tot, a les portades de Barcelona s’opta per ubicar l’estudi guanyador a Olot –que ja porta inclusa la informació que són catalans- i només El Punt Avui i La Vanguardia reiteren la doble ubicació. Només el titular interior de La Vanguardia presenta el fet com “Pritzker català” i no com un èxit exclusiu dels tres arquitectes premiats.

Al món: arquitectes catalans

Una repassada ràpida per alguns dels mitjans amb més projecció internacional permet veure fins a quin punt ja és possible ser català sense necessitat d’ubicar-te dins el paraigua espanyol.

The Guardian, CNN, Financial Times i Le Monde parlen als seus titulars exclusivament “d’arquitectes catalans”. The New York Times i la BBC ho fan també però ubicant-ho dins Espanya a la mateixa frase.

Una tria que, com a mínim, indica la normalització del gentilici català a bona part del món.