Diuen els més cínics, o els millors professionals, del món de la comunicació que el que és veritablement important és que parlin d’un, encara que sigui bé. No hi ha mala publicitat diguem-ne. Es tracta de fer forat, de buscar, trobar i mantenir un espai per una marca. I ara hem viscut un cas d’èxit amb la campanya no nata de la plataforma Hazteoír.

Els missatges que figuren a la carrosseria taronja del vehicle són al·lucinants: “Los niños tiene pene“, “Las niñas tienen vulva“, “Si naces hombre, eres hombre” o “Si eres mujer, seguirás siéndolo“. I olé! Delicte de foment de l’odi, més enllà de la transfòbia i homofòbia evidents. Ni Madrid, Barcelona o València tindran ocasió de veure aquests bus-anunci. Els jutges han actuat i els autocars queden arrestats. Visca! Fins i tot he sentit algun aplaudiment. Els bons guanyem als dolents. Ara bé, estem prohibint la llibertat d’expressió?

Els pretesament il·lustrats assenyalen que la llibertat d’expressió s’acaba quan toca la llibertat dels altres. Esclar. Però a la vida real, molt lluny del planeta Piruleta, això com es fa? És casual que la ultradreta sigui una opció estructural en països il·lustrat com Alemanya, Àustria o Holanda? Allà on més s’ha perseguit la simbologia o l’estructura nazi allà roman. La persecució del comunisme a Espanya també l’ha convertit en una opció política legítima impossible d’homologar a l’Europa de l’Est per motius històrics funestos.

Barrejo volgudament naps i cols, però pot ser són cols i col-i-flors. A fi i efecte de l’autobús d’Hazteoír se n’ha donat més cobertura mediàtica sense que arribin a circular que no pas se n’hagués atorgat si haguessin passejat pels carrers. Això promou els radicals absurds que defensen que la prohibició del bonisme és antidemocràtica i que les seves opcions són veritablement vàlides. Són forces que asseguren que quan critiquen els marroquins no és per racisme si no perquè els ciutadans de Marroc específicament són uns malfactors. Imagino que amb algerians i tunisians no tenen problemes.

El missatge d’Hazteoír és odiós al meu entendre. Però prohibint la seva manifestació només fem que donar força a arguments febles però altament inflamables. Recordo allò de prohibit prohibir. Cada cop que evitem lluitar amb l’enemic en el camp de les idees l’enviem a un altre camp de batalla on nosaltres els demòcrates i la gent normal no sabem lluitar. El bonisme està molt bé per les sobretaules i per lligar als barris xulis de Barcelona, però a la vida real hem de ser més espavilats i no tenir por de la veritat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.