Enmig de la fal·lera global per descobrir i desemmascarar les ‘notícies falses’ –les fake news que suposadament van portar Trump a la presidència dels EUA- El País ha estrenat el blog Hechos per tal de combatre aquesta epidèmia que inunda les xarxes socials i –encara que no es recordi tant- també els mitjans tradicionals.

Però quines són les notícies falses que decideix contrastar i combatre El País? Com sap qualsevol periodista, la tria del tema és la primera passa del biaix i la intenció informativa.

Així, una repassada a la dotzena de temes tractats fins ara, trobem quatres històries vinculades a les mentides de Trump, un parell de xafarderies virals que en realitat no canvia massa si són certes o no, una bola de les que cauen per si soles –i de la que probablement te n’has assabentat abans del desmentiment que de la mentida- i una dada errònia que té més pinta d’una errata que d’una notícia falsa per si mateixa.

En realitat, les notícies amb cert pes polític –d’origen local- que podem trobar al blog són tres: «Així va influir la propaganda prorussa en el vet a Zozulya», «L’error de comparar les morts per pobresa energètica i les de trànsit» i «El jove condemnat per pagar 79 euros amb una targeta falsa no va anar a presó només per aquest delicte».

Els dos primers no serien exactament «notícies falses» –si bé aquest concepte s’estira o redueix a conveniència de forma constant- sinó més aviat una denúncia del sensacionalisme i la demagògia d’esquerra a les xarxes socials. El mateix article sobre Zozulya reconeix els diferents criteris a l’hora de definir que és «extrema dreta».

El tercer cas si seria una notícia falsa, però potser no suficient per extreure’n les conclusions que en treu El País. Les dades de l’article i el fer de recórrer a la sentència i no al text de Change.org penjat per la mare del condemnat és impecable. Però el mateix text erra en recordar que «El debat sobre la igualtat dels ciutadans davant la justícia no és nou. Però sha avivat davant dues decisions judicials (…) la llibertat dIñaki Urdangarin (…), les condemnes a Miguel Blesa i Rodrigo Rato, pel cas de les targetes black. La llibertat del primer i les penes dels segons s’han comparat amb la condemna a sis anys dun jove que va pagar 79 euros amb una targeta falsa».

Per molt que el jove no pagués 79 euros sinó una xifra que rondava el miler d’euros i que a més formés part d’una banda dedicada a la falsificació de targetes, no deixa de cridar l’atenció que la condemna sigui la mateixa per a les bandes organitzades que van robar milions. I no només això, mentre aquest jove ha ingressat a presó, per ara ni Urdangarin, ni Torres ni –avui s’ha sabut- Blesa ni Rato trepitjaran cap cel·la.

El País ha intentat utilitzar el cas d’una notícia falsa per justificar la tesi del diari que la sentència del cas Nóos demostra que «la justícia és igual per a tothom», però les conclusions que se n’extreuen de la comparativa potser no haurien de ser les que indica l’article.

De fet, tots els articles de Hechos per separat són molt necessaris i, òbviament, també és necessari assenyalar la demagògia d’esquerra, però des de El País no s’ha dedicat ni un sol esforç a desmuntar notícies falses difoses molt més massivament per mitjans de màxima audiència, com els increïbles sous dels estibadors, el clima de violència que es viu a Catalunya o les suposades connotacions terroristes de la baralla d’Altsasua. Per posar només tres exemples. Una tria que diu moltes més coses de El País que de les notícies falses que contrasta.