Els anomenats ‘delictes d’opinió’ lligats a discursos d’odi, especialment aquells que barregen l’art o l’humor pel mig, tenen una base complexa, que sovint genera controvèrsia. Alguns mitjans poden caure en la temptació d’erigir-se en jutges i sentenciar la comissió del delicte d’odi abans no ho faci un magistrat.

Advocats, activistes i associacions de periodistes han alertat en diverses ocasions del risc que esdevinguin una arma llançívola que acabi limitant la llibertat d’expressió i d’informació, especialment arran de les condemnes d’artistes i músics.

És un delicte d’odi, segons l’article 510 del codi penal espanyol, el foment, promoció o incitació directa o indirecta a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència contra les persones per motius racistes, antisemites, per ideologia, religió o creences, per situació familiar, per pertinença a una ètnia, raça o nació, per situació familiar, sexe, orientació o identitat sexual o per motius de gènere, malaltia o discapacitat.

És important, a efectes de contextualitzar, destacar que els delictes d’odi estan dissenyats, principalment, per a protegir l’honor, la imatge i la dignitat de grups socials especialment vulnerables a difamació, violència o atac, com ara minories ètniques, religioses i nacionals, dones, comunitat LGTB, malalts i menors o infants.

delictes d'odi

Portada de La Razón que inclou l’editorial

La Razón publicava a la seva edició en paper d’ahir, 6 de març, un editorial, sota el títol “Inadmissible delicte d’odi a la televisió basca”. Tot citant Hannah Arendt, el diari espanyol criticava l’emissió d’un programa d’humor a la cadena pública en llengua basca, ETB1, anomenat “Ni euskalduna naiz, eta zu?” (Jo sóc euskaldun, i tu?), on personatges de la cultura responien a la preguntacom són els espanyols?.

Algunes de les respostes del programa, emès el 8 de febrer passat, fa gairebé un mes, i encara més la seva introducció, que divideix els espanyols en  “’fatxes’, ‘paletos’, ‘xonis’ i ‘progres’” han sublevat mitjans com els diaris ABC i El Español o la cadena privada Telecinco, però especialment La Razón, que ha cridat a la retirada del programa, precisament per promoció de l’odi i vexacions contra la població espanyola. L’editorial alerta de la xenofòbia com a un tic innacceptable en una cadena pública i hi barreja TV3, a la qual acusa també de contribuir a la difusió de discursos totalitaris.

EiTB, l’organisme de ràdio i televisió públiques del País Basc, ha retirat ja els vídeos del web de la cadena, després que la reacció s’estengués també al govern basc, lamentant públicament que el contingut pugui haver estat ofensiu i destacant que les intervencions dels qui apareixien al programa han estat “descontextualitzades” i traduïdes i subtitulades de forma “incorrecta”, fet que ha alterat les declaracions, “de manera que no recullen l’essència i el to humorístic original”. La cadena lamenta, també, que no hagin trobat difusió altres respostes més amables recollides pel mateix programa.

Més enllà de la indignació dels editors de La Razón, és important parar atenció a la sentència recollida en el títol, que proclama la comissió del delicte d’odi abans que la cadena i el programa hagin estat condemnats pels fets, denunciats per UPN i el Partit Popular. Un precedent perillós.

Intolerància amb els intolerants

Un titular igualment cridaner, però molt més cautelós, escollia El Periódico de Catalunya pel seu editorial de dimecres 1 de març contra la campanya trànsfoba de l’autobús d’Hazte Oír, que sota la proclama “Intolerància amb els intolerants” convidava la societat a parar els peus “a l’arena pública i davant d’un jutge, si cal” a aquelles campanyes que “desfacin el camí cap a la igualtat que ja fa temps que va emprendre la societat espanyola”.

El diari assegurava “no s’equivoca la fiscalia [de delictes d’odi] quan afirma que el missatge de la campanya crea un sentiment d’inseguretat i temor a les persones per raó de la seva identitat o orientació sexual, amb l’agreujant que els destinataris són menor”, tot reconeixent -no obstant- que “correspon a la justícia determinar si la campanya constitueix o no un delicte d’odi”.

Tot i que el diari acostuma, precisament, a fer crides a la llibertat d’expressió en els seus editorials en altres casos, l’editorial clou amb la claríssima consigna amb que és titulat: “intolerància amb els intolerants”.