Mèdia.cat critica de forma regular els continguts masclistes i sexistes als mitjans, així com la invisibilització de les dones als mitjans. Però també és cert que en aquest camp s’estan produint canvis esperançadors, en bona part motivats per l’empenta de les dones periodistes i l’activisme feminista. Aquí fem una llista amb cinc canvis de tendència en què s’ha millorat, detectats des que Mèdia.cat va començar a analitzar els mitjans ara fa set anys.

1- Més i millor tractament de la violència masclista

En aquest camp encara hi ha molt camp per córrer i es continuen escrivint autèntiques barbaritats, però també és indiscutible que en els darrers anys els assassinats de dones –i també altres tipus de violències com les violacions o l’assetjament sexual en espais públics– han passat a ser centrals en l’agenda mediàtica fins al punt que altres col·lectius –com les víctimes dels accidents laborals- ja prenen aquesta cobertura com a exemple del que volen per als seus drames.

També n’ha millorat el tractament i cada cop resulta més estrany sentir o llegir expressions com «violència domèstica», que cada cop més són substituïdes per «violència de gènere» o «assassinats masclistes».

2- Normalització del feminisme

Fa ben pocs anys era pràcticament impossible sentir parlar de feminisme als mitjans massius, essent aquesta una etiqueta marginalitzada –o directament criminalitzada- i equiparada a postures radicals. Avui en canvi és fàcil trobar periodistes, opinadores o blogueres que s’autodefineixen com a feministes i analitzen l’actualitat amb les «ulleres morades» posades. Algunes d’aquestes intervenen a programes de màxima audiència o tenen desenes de milers de seguidors a les xarxes socials. Ja és possible trobar explicacions de conceptes complexos com la «violència simbiòtica» o la «cultura de la violació», fins no fa gaire limitats a la literatura acadèmica o activista.

Aquest canvi ha estat tan profund –i ràpid- que el discurs mediàtic neomasclista –que encara és molt present- ja ha renunciat a equiparar feminisme i masclisme i ara es refereix a «femellisme» o «feminisme radical». Un senyal que aquest ja ha perdut una primera batalla, la dels noms.

3- Crítiques al masclisme

Relacionat estretament amb el punt anterior, en els darrers anys s’ha vist com han augmentat exponencialment les crítiques als continguts masclistes. Expressions o actituds que eren «normals» fa només set anys avui són qüestionades obertament i ja és habitual que moltes crítiques incorporin una perspectiva de gènere. El masclisme, denunciat com una calamitat insuportable que cal superar ha arribat fins i tot a editorials de grans diaris.

4- Primeres renúncies al clickbaiting masclista

El masclisme cada cop més és vist una actitud negativa informativament, però també empresarialment. Fins al punt que ja tenim un exemple d’un diari digital que ha renunciat expressament als continguts sexistes que generen clics fàcils per tal de preservar la imatge de marca global del mitjà.

5- Denunciem la sexualització?

Un dels aspectes on no s’ha millorat –i fins i tot s’ha empitjorat- és en la sexualització de les dones sigui quina sigui la seva professió. Periodistes, presentadores, esportistes, cantants, models, polítiques ni científiques s’escapen d’aquesta tendència. Amb tot, també en aquest camp hi ha motius per a l’esperança? Aquestes dues imatges estan extretes de la portada de La Vanguardia. La primera del febrer del 2015 i la segona al febrer del 2017.

milloratmillorat