Les mobilitzacions del Dia Internacional de les Dones han passat desapercebudes avui a les portades de la majoria de diaris catalans, protagonitzades per la remuntada del Barça i la confessió de Millet. Agrupem algunes millores en qüestions de gènere que els mitjans semblen oblidar més enllà del 8 de març.

Dones de 50 països arreu del món es van aturar ahir 8 de març durant mitja hora, entre les 12 i les 12:30h, per protestar contra les desigualtats de gènere, reivindicar unes condicions de treball dignes i en igualtat amb els homes i visibilitzar com les tasques de cura i domèstiques recauen majoritàriament sobre elles. A més, a moltes ciutats catalanes es van convocar manifestacions i mobilitzacions diverses, però passant pel quiosc aquest matí costaria d’endevinar que ahir va ser el Dia Internacional de les Dones.

El partit del Barça d’ahir al vespre i la confessió de Millet sobre el finançament de CDC ocupen els principals espais de portada. Cap rastre de les mobilitzacions del 8 de març a la primera pàgina de l’Ara, El Punt-Avui o El Periódico, tampoc a Levante. Sí que hi dediquen la foto principal de portada el Diari de Mallorca i el Mediterráneo. El País il·lustra la manifestació de Madrid a la primera plana, on recull també un reportatge sobre la violència contra les dones a Nicaragua. La Vanguardia situa la lluita contra el masclisme en una foto petita a la part superior i amplia la informació a la secció de “Tendències”.

Si bé el 8 de març les desigualtats de gènere, la violència masclista i les reivindicacions del moviment feminista gaudeixen de prou espai als mitjans, l’endemà es torna a la invisibilitat habitual. Si bé ahir ens fixàvem en punts en què els mitjans han millorat pel què fa a la perspectiva de gènere, avui parlem d’algunes de les coses que queden per fer:

Canviar de secció els temes que afecten les dones

Sovint, les qüestions relatives a la lluita per la igualtat o que afecten les dones de manera específica van a “Societat” o “Coses de la vida”, en lloc de política, internacional, economia o la secció on anessin si no fossin considerats temes “femenins”.

Tractar el treball domèstic com a tal

Les tasques de cura i reproductives, que duen a terme majoritàriament les dones a la nostra societat, no són tractades com una forma de treball. Les pàgines d’economia no tenen en compte el treball de cures ni incorporen els punts de vista de l’economia feminista.

Desterrar el terme “violència domèstica”

Allò que caracteritza la violència masclista és precisament que s’exerceix contra les dones pel fet de ser-ho, no pas l’espai físic on se circumscriu o la relació sentimental de la víctima i l’agressor. Quan es produeix un feminicidi encara trobem sovint informacions que recullen dades irrellevants que de vegades s’insinuen falsament com a possibles causes de la violència (infidelitats, discussions, etc.).

Acabar amb la sexualització de les dones en espais informatius i esportius

Des dels reculls de les “esportistes més sexis” fins a l’edat d’homes i dones a les pantalles, on sembla que les presentadores han de ser sempre joves, cosa que no passa amb ells. Ahir mateix, 8 de març, un programa esportiu que va batre rècords d’audiència després del partit del Barça (El Chiringuito de Jugones, amb 600.000 espectadors i un 11% de quota de pantalla) tenia un cop més una tertúlia formada íntegrament per homes: l’única dona que hi participava, amb una imatge fortament sexualitzada, es limitava a llegir les aportacions dels espectadors a les xarxes socials.

Canviar narratives sobre les dones

Presentar les dones com a víctimes sense explicar què fan per lluitar o empoderar-se. Preguntar-los per la seva vida personal o familiar encara que no tingui res a veure amb el tema de l’entrevista. Acusar-les de manaires o fixar-se en el seu aspecte físic quan accedeixen als llocs de poder. Són algunes de les narratives que els mitjans encara han de canviar.

Evitar el “purplewashing”

Aquest terme fa referència a la instrumentalització de les lluites feministes per tal de legitimar polítiques d’exclusió –habitualment racistes- contra determinades minories. En van ser un exemple paradigmàtic les violacions la nit de Cap d’any del 2016 a Colònia, presumptament a càrrec de refugiats, que van rebre una cobertura molt més extensa que altres agressions sexuals en festes populars.

Pagar-los el mateix

El sector dels mitjans de comunicació no s’escapa de les fortes diferències salarials entre homes i dones, sovint perquè no es reconeix de la mateixa manera la feina o les dones no accedeixen a càrrecs directius. La manca de regulació laboral dels col·laboradors, un col·lectiu molt feminitzat, també afecta especialment les dones, així com la manca de polítiques de conciliació laboral i familiar.

Donar-los més visibilitat

Les dones estan clarament infrarepresentades als espais d’opinió dels mitjans catalans, tal i com han evidenciat els recomptes del col·lectiu On són les dones. Però no és l’únic camp on estan invisibilitzades: al fotoperiodisme, per exemple, poder publicar i obtenir reconeixement és molt més difícil per a les dones.