Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Ajuntament de Barcelona vol evitar que empreses especialitzades de seguretat assumeixin funcions dels cossos de seguretat i executin desnonaments fora de la llei. Per això ha publicat una instrucció a la Guàrdia Urbana per tal que aquesta vigili específicament les mesures presumptament il·legals d’aquestes companyies que, a més, actuen en un àmbit protegit constitucionalment com és el dret a l’habitatge.

Aquesta podria ser una lectura de l’últim procediment operatiu de la Guàrdia Urbana publicat per l’Ajuntament de Barcelona l’últim dia de febrer. El Mundo, però, opta per donar-li un enfocament radicalment diferent, posant l’accent en els suposats actors de la pràctica –«els okupes»- i no la vulneració de lleis o drets fonamentals en joc.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, fa una setmana publicava una peça titulada «Colau ordena a la seva policia protegir els okupes de desallotjaments extrajudicials». Així, segons aquest redactat «[Ada] Colau ordena a la seva policia». No es tracta d’un procediment administratiu institucional a la policia municipal i seguint els reglaments oficials sinó una ordre personal i directa de l’alcaldessa a una mena de policia privada.

Tampoc es tracta de fer complir la llei sinó de «protegir els okupes», una etiqueta –escrit amb k- que es fa servir indistintament per identificar una situació jurídica, una certa estètica o un moviment social alternatiu, el que produeix una òbvia desinformació sobre quins són els subjectes de la protecció. La paraula «okupa» està molt estigmatitzada socialment i mediàtica, però el titular canviaria diametralment si fes referència, per exemple, a «famílies sense llar».

Finalment, els desnonaments il·legals són descrits amb l’eufemisme d’«extrajudicials», que redueix la gravetat de les accions de les empreses privades de desnonaments, ja que és una expressió que sembla al·ludir a possibles pactes.

El text de l’article és més equilibrat que el titular, però amb tot, els abusos de Desokupa, la principal empresa privada de desnonaments, només són citats al final del text i de forma edulcorada. S’assegura que hi ha uns «llimbs legals» i que «de moment no hi ha resolucions judicials en contra de l’empresa», afirmacions que, amb diverses denúncies acceptades a tràmit, tenen més relació amb els terminis judicials habituals que amb la legalitat de les pràctiques de l’empresa.

Una carta presentada com ‘una rebel·lió’

Ajuntament de BarcelonaPerò si amb aquest article no n’hi hagués prou, avui el diari de Unidad Editorial destaca avui en portada una suposada «rebel·lió a la Guàrdia Urbana contra la ‘norma okupa’ de Colau».

No només es torna a caure altra vegada en el vici de personalitzar en Colau les decisions administratives municipals i de definir la instrucció com a «okupa» sinó que a més es considera d’àmbit estatal una notícia clarament local barcelonina i d’una importància força relativa. De fet, cap diari de Barcelona destaca aquesta història.

De fet, la «rebel·lió» de El Mundo es limita a una carta d’un sindicat minoritari dins el cos municipal. Més enllà dels encerts o no dels arguments dels representants policials en la seva crítica a la instrucció municipal, resulta obvi que El Mundo està magnificant uns fets que, per ara, tenen poc recorregut. De fet, el sindicat firmant, el CSIF, ni tan sols té representació laboral a l’Ajuntament de Barcelona i les seves tesis són absolutament minoritàries. Amb tot, el diari les considera una «rebel·lió policial».

Ni tan sols el principal sindicat de la Guàrdia urbana barcelonina –també molt crític amb l’equip de Colau- dóna suport a la missiva, però això l’article només ho explica al darrer paràgraf.