És depriment llegir als mitjans de comunicació articles sobre temes que domines… és habitual que estiguin farcits d’errades i males interpretacions. Què m’estan colant sobre la multitud de temes que no conec?

Sovint, molt sovint, m’estan colant el discurs prefabricat i institucionalitzat que arriba directe de les notes de premsa corporatives. Molt ControlC + ControlV amb petites modificacions que ni aporten valor. Allò de «una font és rumor, dues coincidència, tres notícia» que comentàvem a la facultat, ara fa riure. Potser es traduiria en «deu tweets són rumor, cent coincidència, mil -potser- notícia». No hi ha temps ni diners per aprofundir i, a més, aprofundir no ven, així que colar el discurs prefabricat és rendible.

És fàcil atrinxerar-se contra la redactora, i més ara que les firmes van associades a comptes de Twitter, però no ens equivoquem. La redactora és la víctima, l’heroïna que sense recursos genera continguts multicanal incansablement per sobreviure.

Les consumidores d’informació tendim a ser impacients i amb pocs recursos per desembutxacar… però acabar amb la degradació dels mitjans de comunicació passa per corresponsabilitzar-nos de la seva sostenibilitat. De fet, és evident en tant que l’alternativa és deixar les nostres fonts d’informació a la sort -mala sort- de quatre empresaris amb única prioritat el fer diners, inventant el que calgui i explotant a qui calgui.

Crec fermament que invertir en informació de qualitat és vetllar per una societat apoderada i amb potencialitat de transformació social.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.