Per cada tres Israel, una Palestina. Però si parlem de Territoris Palestins Ocupats, el percentatge d’aparicions als mitjans augmenta considerablement. Així, l’anàlisi quantitativa dels termes amb què es narra un conflicte en una notícia, ens transporta a una realitat gens innocent: la tria entre un i altre, entre Palestina i Territoris Palestins Ocupats, dibuixa una guerra diferent per a qui llegeix.

Lluny de la innocència que se li pressuposa d’entrada, el llenguatge mediàtic pot ser una arma de destrucció massiva de ponts entre comunitats en conflicte o una eina per a la construcció d’imaginaris positius que caminin cap a la resolució d’aquest. Posicionar-se en la segona té un nom: periodisme de pau.

El marc del periodisme de pau és, precisament, l’escollit per Maria Manyosa i Sergi Franch, coordinadora i coautor de l’informe “Estudi de la cobertura mediàtica del conflicte entre Palestina i Israel, que Mèdia.cat i el Grup Barnils han realitzat pel Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI), per avaluar com es narra la realitat d’una de les guerres més enquistades de l’Orient Mitjà al Diari Ara, La VanguardiaEl País, RTVE i TV3

L’informe, del qual us oferim un petit avanç, es presenta avui 15 de març a les 19h a la seu de La Fede (c/ Tàpies, 1-3, Barcelona).

  • PRESENTACIÓ DE L’INFORME. A càrrec de: Maria Manycobertura informe palestina israelosa i Sergi Franch, membres del Grup Barnils i autores de l’informe.
  • INTRODUCCIÓ DEL PERIODISME EN LA CONSTRUCCIÓ DE PAU. Xavier Giró, professor de la UAB especialitzat en periodisme de pau
  • TAULA RODONA. Hi participaran:

Josep M. Royo (La Fede.cat)

Cristina Mas (Diari Ara)

Joan Canyete (El Periódico de Catalunya)

Isabel Galí (excorresponsal de TV3)

Modera: Laia Altarriba (Grup de Periodistes Ramon Barnils)

Un problema de seguretat aïllat

L’informe analitza 629 articles del Diari Ara, La Vanguardia i El País i 118 peces televisives sobre el conflicte entre Israel i Palestina emeses per TV3 i RTVE entre l’1 d’abril del 2015 i el 30 de setembre del 2016, per determinar fins a quin punt la normalització de l’Estat d’Israel i la problematització del palestí, les vulneracions de Drets Humans o la diversitat de fonts estan presents en la cobertura del conflicte.

Allò que no s’anomena no existeix i, sobretot, no gaudeix de legitimitat, malgrat els estatus oficials. L’estudi constata, en aquest sentit, que l’ús del terme Israel per designar el territori en disputa està plenament normalitzat, fins al punt que apareix el doble de vegades que Palestina al diari El País; i el triple de vegades tant a La Vanguardia com a l’Ara.

conflicte Israel Palestina cobertura mediàtica

Gràfic sobre l’aparició dels termes ‘Palestina’ i ‘Israel’

És a dir, que per cada vegada que s’ha publicat la paraula Palestina, s’ha publicat tres vegades Israel, consolidant-lo en l’imaginari col·lectiu dels lectors i lectores com un subjecte de ple dret, sense controvèrsia i amb una vigència i actualitat deslligada del conflicte.

Més enllà dels noms, les conclusions de l’informe detecten, entre altres, una presència objectivament desequilibrada entre fonts oficials israelianes i fonts palestines o d’organitzacions mediadores i de Drets Humans, els fets violents es presenten sovint com un problema de seguretat aïllat, sense un context que ajudi a interpretar i entendre la violència i es para poca o cap atenció a iniciatives de construcció de pau. Tanmateix, també es destaquen punts positius, com ara la centralitat que s’atorga a aquest conflicte en l’agenda mediàtica o la qualitat que aporten les cròniques fetes per periodistes especialitzats des del terreny, una majoria.

Podeu descarregar aquí l’informe sencer en PDF.