La indústria de defensa a Europa es troba en un moment decisiu. Els estats membres de la Unió Europea celebren la lenta recuperació de la crisi econòmica incrementant les partides militars. Els ministres d’Exteriors i Defensa encaren un mes de reunions clau per pactar i avaluar la implementació del Pla d’Acció Europeu de Defensa (EDAP), aprovat el novembre passat, que autoritza per primera vegada la destinació de fons de la UE a la defensa comuna.

Per què no ens n’hem assabentat però, en canvi, sabem que els pressupostos que el govern dels Estats Units presentarà avui augmenten en 54.000 milions de dòlars el finançament del Departament de Defensa?

Trump torna a ser notícia avui per les retallades significatives – La Vanguardia ja les qualifica d’“històriques”– que projecta el seu executiu en els pressupostos fiscals del període 2018. La tisorada es concentrarà sobretot en el Departament d’Estat, que patirà una reducció del 28% del finançament i afectarà principalment als programes d’ajut internacional i desenvolupament, i a l’agència nacional de Medi Ambient.

despesa militar Trump Europa

Titular d’El Mundo

La notícia ha trobat ressò a mitjans com El Mundo, La Vanguardia o l’agència Reuters i s’espera que la cobertura augmenti en les pròximes hores, amb la compareixença pública on s’anunciarà formalment la proposta.

La reducció de la inversió en aquests departaments compensarà el famós augment de 54.000 milions de dòlars en la despesa militar que Trump va anunciar el 27 de febrer passat. La mesura va rebre una atenció mediàtica elevadíssima arreu del món i va aparèixer a mitjans espanyols i catalans com El País, El Mundo, ABC, El Confidencial, La Razón, TV3La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, l’AraEl Punt Avui o el diari Regió 7

El cas contrasta, tanmateix, amb la cobertura als mitjans que ha rebut una realitat molt més propera i que, si bé no se’ns presenta com una amenaça tan esfereïdora i preocupant com el rearmament dels Estats Units, afecta directament a la seguretat de les nostres veïnes i a les nostres butxaques.

També Europa es rearma. Brandant la por a l’amenaça terrorista, l’arribada massiva de refugiades i el caos regional desfermat pel conflicte a Ucraïna, els països membres de la Unió Europea augmenten partides militars, incrementen el gruix del seu exèrcit professional i de reservistes, reinstauren el servei militar o estreten la col·laboració amb els Estats Units i l’OTAN.

despesa militar Europa Trump

La despesa militar a Europa (IISS Military Balance 2017)

Així, l’any passat Europa deixava enrere 20 anys de decreixement en els pressupostos militars, aguditzat especialment durant la darrera crisi econòmica, per augmentar la despesa en defensa en un 8,3% respecte a l’any 2015.

Si, tradicionalment, la Unió Europea es mantenia al marge de les qüestions militars dels seus estats membres, aquest novembre passat l’organisme aprovava el Pla d’Acció Europeu per a la Defensa (EDAP) que, per primera vegada, autoritza a invertir fons comuns en defensa i obre la porta a destinar 90 milions d’euros en tres anys -25 milions el 2017, 35 milions el 2018 i 30 milions el 2019- a la recerca i desenvolupament en l’àmbit militar i de seguretat.

L’aprovació de l’EDAP, així com les reunions clau que s’han dut a terme aquests dies per implementar-lo, a diferència del cas nord-americà, han obtingut poc ressò als mitjans espanyols i catalans. Només El País i el diari Ara informaven de l’aprovació del fons conjunt i del pla d’acció, mentre que La Razón recollia el 9 de gener passat l’augment que Europa haurà d’enfrontar encara en despesa militar per assolir el 2% del PIB en defensa a què es va comprometre amb l’OTAN.

Paral·lelament, el diari Ara i l’Heraldo de Aragón publicaven la setmana passada la posada en marxa del primer quarter militar comunitari, un centre de comandament “no executiu” situat a Brusel·les. Ambdós mitjans esmenten que és la primera estructura d’aquestes característiques, sense oferir, però, més dades de context.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019