Diumenge passat, entre 6.500 i 15.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona sota el lema “Aturem el cop” (independentista), convocades per l’entitat Societat Civil Catalana (SCC). De nou, la guerra de xifres, així com la maquinària mediàtica per fer passar una mostra de normalitat democràtica per l’expressió desesperada d’una majoria social silenciada, va donar elements importants per a l’anàlisi de mitjans. Com es vesteix a 15.000 persones, per posar la xifra més alta, de majoria social només jugant amb el llenguatge?

Una majoria multitudinària? 

En declaracions als mitjans, Alberto Fernández Díaz, regidor de Barcelona, es lamentava que la manifestació recollia el sentiment d’una “majoria social silenciosa i silenciada” per l’independentisme.  Si generalment una manifestació d’entre 7.000 i 15.000 persones a Barcelona recull una difusió relativa als mitjans -sempre i quan no derivi en incidents- en aquest cas, el cert és que l’acte de SCC va tenir una transcendència mediàtica evident. Alguns mitjans, com l’ABC o La Sexta, justificaven l’extensa cobertura de la manifestació reforçant les xifres d’assistència amb adjectius com “massiva” o “multitudinària”.

En aquest sentit, la presentadora del noticiari nocturn de La Sexta, introduïa la notícia amb un “manifestació multitudinària avui a Barcelona contra el desafiament sobiranista”, oferint en primer lloc les xifres de l’organització ressaltant, això sí, que “la policia parla de 6.500”. Al titular que acompanyava les imatges, el “multitudinària” havia estat descartat.

majoria social silenciada

Titular de les notícies de La Sexta

Un element interessant a tenir en compte en aquest cas és la contraposició -poc subtil- entre el “multitudinària” del titular i unes declaracions immediatament posteriors d’Artur Mas a la mateixa notícia, on assegurava en un acte a Badalona: “heu vist en aquests 5 anys alguna gran manifestació a favor de la unitat d’Espanya?”.

També El Mundo entrava a jugar la guerra de xifres, titulant “15.000 persones contra l’independentisme català” i obviant a la portada i al seu editorial la xifra proporcionada per la Guàrdia Urbana. Però, en aquest cas, el mecanisme utilitzat per crear una pàtina de “majoria democràtica i ignorada” sobre les manifestants no va ser tant la tradicional guerra de xifres -la majoria de mitjans oferien tant les 15.000 de l’organització com les 6.500 de la Guàrdia Urbana- com el joc entre Societat Civil Catalana i “la societat civil catalana”. Si a TV3 i RTVE la cobertura va ser dimensionada i ajustada a la realitat de les xifres, destacant també que l’organitzadora era “l’entitat Societat Civil Catalana”, a la notícia de La Sexta ja esmentada es destacava en un moment que la convocant era “la societat civil catalana”, traslladant l’imaginari col·lectiu dels teleespectadors des d’una associació concreta del país a una majoria social.

El mateix recurs qualitatiu utilitzava l’ABC que, tal com analitzava Marta Escobar a El Nacional.cat, atorgava als contraris a la independència i, més concretament, als assistents a la marxa, ‘la veu majoritària de la societat civil que exigeix ‘llibertat i convivència’, a més de designar-los “la Catalunya democràtica”, tal com feia constar al titular de la portada.

Silenciada?

La manifestació va rebre una cobertura extensa però desigual a tot l’espectre de mitjans genermajoria social silenciadaalistes. L’ABC va dedicar-li  la portada completa de l’edició de dilluns 20 de març, mentre que La Razón, El Mundo, El País i El Periódico de Catalunya abordaven la notícia amb una fotografia central a les seves portades respectives. La Razón li dedicava, en canvi, un petit titular.

L’esdeveniment va generar, a més, notícies en pràcticament tots els diaris digitals, tant espanyols com catalans, també, en aquells de marcat caire independentista. Pel que fa a la cobertura televisiva, La Sexta es deixava endur pel magnetisme del “multitudinària” i era la cadena que més temps i importància dedicava a la notícia (2 minuts i 5 segons), que RTVE narrava en un minut escàs i en dotzena posició per ordre d’importància i Telecinco en 47 segons. També TV3 dedicava quasi un minut a la manifestació de SCC, concretament entre la carta de Puigdemont i Junqueras a Rajoy i les consultes sobiranistes a 30 pobles del País Basc.

Pel que fa a les fonts, la majoria de mitjans van citar o emetre declaracions del vicepresident de Societat Civil Catalana, Jose Domingo, així com del diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa i del regidor popular Alberto Fernandez Díaz.

L’espai i temps dedicat a la notícia, superior al que van recollir altres manifestacions del cap de setmana, com la marxa contra el racisme institucional a Perpinyà o per la municipalització de l’aigua a Terrassa -amb 3.000 participants segons la policia local egarenca-, deixa poc marge a parlar d’una realitat veritablement silenciada.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019