L’Observatori de l’Odi, que Media.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils vam presentar el dia 20 de març no ha deixat indiferents els mitjans analitzats en l’informe. Lluny de fer autocrítica, 7 dels 8 mitjans -tots menys Alerta Digital– han respost a la publicació de l’estudi amb rèpliques més o menys respectuoses i acurades, en el cas de La Gaceta, i proclames furibundes i desqualificacions en la majoria de casos. Excepte el mitjà esmentat, cap de les respostes no entra a discutir els discursos que van motivar la publicació de l’informe.

L’informe, que es pot consultar aquí, se submergeix -a través de l’anàlisi de 308 notícies publicades durant un mes- en el discurs dels mitjans Alerta Digital, OKDiario, Periodista Digital, La Gaceta, Mediterráneo Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya i Libertad Digital, que promouen de forma òbvia la xenofòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia des dels seus portals. Detecta, també, posicions homòfobes, contràries a la llibertat sexual, misògines, transfòbiques i d’odi ideològic a altres formes de pensar.

Més enllà de la repercussió de l’Observatori de l’Odi a mitjans generalistes d’àmbit català com Nació Digital, Directe.cat, La Vanguardia, Vilaweb, El Nacional.cat, 324.cat, Diari Ara i a dos programes de Catalunya Ràdio, l’estudi -que no els seus resultats- ha esvalotat força el galliner dels digitals espanyols. Fins i tot més enllà dels mitjans recollits en l’informe.

Alguns opten per l’estratègia de presentar-se com a víctimes d’una cacera ideològica que busca “exterminar-los”, “perseguir-los”, “assenyalar-los com a incitadors de l’odi com feien els nazis als anys 30” o “posar-los en una diana”.

Enuig

La majoria, acusen els responsables de l’informe d’exercir d'”inquisició periodística versió segle XXI”, com fa Mediterráneo Digital, que qualifica el diari Público de ‘podemita’, acusa el diari Ara i a Nació Digital de “sobreviure exclusivament amb diners públics” i es proclama el digital AMB MÉS AUDIÈNCIA (les majúscules són seves) de tots els que s’editen a Catalunya, “amb més de 20 milions de lectors segons dades de Google”.

La Gaceta, en canvi, és l’únic mitjà que ha publicat una rèplica a l’informe defensant la seva praxi professional i contradient les fòbies que s’assenyalaven en l’Observatori. Amb poc èxit, això sí, i amb poca voluntat -manifesta- de rectificar. Més enllà de considerar Ada Colau pràcticament com a autora de l’informe, com fa també OK Diario, el mitjà es pren amb un humor encomiable haver estat objecte d’anàlisi per la difusió de discursos d’odi, però es reafirma en la seva obsessió per confrontar la llibertat sexual i el dret a decidir sobre el propi cos i es reitera en el mantra inconcret de la imposició d’una suposada ideologia de gènere. Avisa, també, d’una “ofensiva homosexualista que amenaça les escoles”.

Enuig

Un detall a tenir en compte és que, com a article vinculat a la notícia trobem una peça d’un mitjà tan poc sospitós d’independentista i esquerranista com Vanity Fair acusant Intereconomía i La Gaceta de facilitar, amb la difusió de discursos criminalitzadors de la comunitat LGTB, atemptats com el de la discoteca Pulse, d’Orlando.

Curiosament, El Español, que no forma part dels digitals analitzats, ha estat un dels més bel·ligerants contra l’Observatori. En un article a la seva secció de política amb un titular ben cridaner i un avanttítol (el que s’anomena en llenguatge tècnic ‘volanta’) encara més revelador del caire amb què el digital s’ha pres la publicació de l’informe.

Enuig

Acusa, més concretament, els responsables de l’estudi d’elaborar llistes negres i d’haver escollit els 8 mitjans que s’analitzen de forma arbitrària, sense especificar els criteris d’elecció, malgrat que l’informe aclareix que han estat triats en funció de la capacitat de captar una audiència més o menys àmplia i l’extremisme de la seva línia editorial.

Més enllà de l’associació obsessiva -que comparteixen tots els mitjans dels quals parlem en aquest article- del Grup Barnils i de Media.cat amb la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de Barcelona, El Español acusa els integrants del Grup Barnils de “formar part de l’elit dels mitjans partidaris de la independència”, dins els quals engloben també l’Ara o Público i d’haver demostrat una “manca patent d’objectivitat a l’estudi”.

El digital publica també una columna d’opinió del diputat de Ciutadans al Congrés espanyol Juan Carlos Girauta, que qualifica l’estudi de l’Observatori de l’Odi de “perpetrador de l’assassinat civil dels membres de la llista publicada”, especialment, de Federico Jiménez Losantos, director de Libertad Digital i víctima de Terra Lliure.

Al Grup de Periodistes Pi i Margall tampoc li agrada

Una altra reacció sorprenent en contra de l’observatori ha vingut del Grup de Periodistes Pi i Margall, qui ha emès un comunicat “lamentant” el que considera un “biaix” de l’informe. Segons aquesta associació, l’estudi hauria d’incloure TV3 -i posa alguns exemples que considera discurs de l’odi que no entren en el període de l’estudi- a la que compara implícitament amb Alerta Digital o Periodista Digital.

El comunicat, però, va encara més enllà i considera que “un suposat observatori es dediqui a emetre judicis paral·lels”, ja que ja esxisteixen “el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’esmentat CAC, el Consell de la Informació de Catalunya i la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya”, pel que qualsevol altra iniciativa dedicada a denunciar la difusió de l’odi és una “menyspreable” fporma de “marcar i assenyalar als mitjans”.