Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dimecres es produïa al Congrés espanyol un fet força inusual: la pèrdua de la condició de diputat per qüestions polítiques. Francesc Homs va ser expulsat de forma fulminant i a mig Ple en execució de la sentència d’inhabilitació del Tribunal Suprem espanyol –sense esperar possibles recursos- per haver organitzat la consulta del 9-N. Homs es converteix així en la primera figura de primera línia política que rep les conseqüències repressives de la seva militància independentista.

Més enllà dels fets purament jurídics –bona part de la història ja s’havia explicat durant el judici i la posterior publicació de la sentència-, la imatge és extremadament inusual i té una inevitable lectura política. Cal remuntar-se a 1989 per trobar l’expulsió d’uns diputats per la seva posició política i no per qüestions de corrupció o similar. Llavors president de la cambra baixa Félix Pons va negar-se a acreditar com a diputats els electes d’Herri Batasuna per utilitzar la fórmula «per imperatiu legal» a l’hora de prometre la Constitució.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per prendre consciència d’aquesta transcendència només cal assenyalar que gairebé un centenar de diputats –una quarta part de l’hemicicle- van abandonar el Ple en senyal de protesta.

HomsAmb tot, no sembla que la majoria de mitjans, hagin estat conscients d’aquesta magnitud i s’han limitat a informar dels fets de forma concisa, recollint els fets purs i les declaracions del mateix Homs en la roda de premsa però sense espai per a l’anàlisi més global. En alguns casos fins i tot s’ha amagat l’abandonament massiu de diputats del Congrés o s’ha volgut manipular reduint l’acció als diputats del PdeCAT.

Per posar algun exemple d’aquesta infracobertura, ahir la notícia no estava destacada a la portada de cap diari en paper de Madrid –tampoc a El Periódico. Tampoc va arribar a les principals tertúlies televisives matinals, les principals creadores d’opinió pública. El Brexit, les investigacions de nous casos de corrupció, la llei de successions d’Andalusia o la condemna d’una tuitera pels acudits de Carrero Blanco van centrar els temes seriosos d’aquests programes –enmig de múltiples notícies sensacionalistes i xafarderies. Albert Rivera, Miguel Sebastián i Fran Hervías van passar per alguns d’aquests platós per ser entrevistats, però Homs no va tenir paraula en cap.