Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

És la primera vegada a la història de TV3 que el Parlament censura el nomenament d’un director. La moció de Catalunya Sí Que Es Pot, que instava la CCMA a “reconsiderar l’elecció de Vicent Sanchis i a considerar altres candidatures” i demanava la dimissió de la vicepresidenta i actual presidenta en funcions del Consell de Govern de la Corporació, Núria Llorach, ha acabat aprovant-se amb 73 vots a favor i 60 en contra.  L’elecció per sorpresa de Sanchis, tertulià polèmic i obertament proper al PDECat, va obrir per enèssima vegada el debat sobre la politització de l’ens i va motivar un comunicat de rebuig del comitè d’empresa i del consell professional de TV3. També el Grup Barnils va qüestionar el sistema de nomenaments de la Corporació, com ha fet en diverses ocasions des que es va aprovar l’any 2012.

Junts pel Sí ha intentat suavitzar la moció de CSQEP mitjançant diverses esmenes, que han estat rebutjades pels “comuns” perquè proposaven “instar a la corporació a valorar nous criteris per a nomenar càrrecs”. “Ja no és moment de valoracions, la diagnosi és clara”, els ha respost la diputada de CSQEP Jessica Albiach. “Aquesta moció és un veto polític a un periodista”, els han respost des del partit de govern.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La reprovació, que fa referència sobretot a les formes i el mètode d’elecció, és un gest sobretot simbòlic, però deixa tocat el nom de Sanchis i la decisió del Consell de la Corporació de confiar-li el lideratge de la cadena autonòmica. Comença, doncs, amb mal peu.

Politització excessiva i manca de recursos

El debat sobre l’excessiva politització de TV3 i la manca de pluralitat de la cadena va, però, molt més enllà de la polèmica amb el nomenament de Sanchis. Els problemes afectarien de forma estructural la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i raurien en les lluites intestines dins l’organisme i les retallades a les quals fa front no només la corporació sinó tot el sector audiovisual català.

Aquesta mateixa setmana, 5 ex-alts càrrecs de la corporació van fer pública una crida a enfortir i actualitzar la CCMA, davant del que consideren una situació d’urgència. Al document, titulat “La CCMA que Catalunya necessita”, Jaume Ferrús, Joan Majó, Enric Marín, Miquel Puig i Joan Manuel Tresserras, critiquen que no s’hagi renovat el mandat marc aprovat l’any 2009 que marca els objectius a assolir pel sector audiovisual i adverteixen del risc que la pèrdua d’audiències de TV3 es cronifiqui.

Els signants proposen dues receptes per redreçar la situació: augmentar els pressupostos públics destinats a la CCMA en particular i al suport a l’audiovisual en general i complir amb el mandat legal de nomenar gestors “que no responguin a equilibris partidistes, sinó a la selecció dels millors professionals disponibles”.

Necessita, doncs, TV3 una renovació radical que l’ajudi a recuperar audiència, prestigi i lideratge?

Nous formats i canvis en el model de gestió 

Pel nou director de TV3, part de la renovació de TV3 implica trencar la tradició de mantenir espais que no superen les expectatives d’audiència o obtenen mals resultats. “Hem de rectificar els programes que no funcionen. Si un programa no funciona, ha de poder ser substituït immediatament, però atenent a totes les exigències que es reclamen a un servei públic”, assegurava Vicent Sanchis en la seva primera compareixença al Parlament fa dues setmanes.

Sanchis destacava també la seva aposta per la renovació dels drets de continguts amb grans audiències, com la Champions League i per la revisió de canals com Esport 3. “El canal d’esports ha perdut recursos, perquè els drets són més cars. El concepte amb el qual va ser fundat ja no és el d’ara. Això no vol dir, però, tancar res, sinó que cal mirar-ne l’ús i el servei públic que fan”, explicava.

Per Joan Manuel Tresserras, ex-alt càrrec de la Corporació i signant de la carta esmentada, el que necessita TV3 no és una renovació de continguts, sinó “un canvi en el model de gestió, més transparència en l’elecció de càrrecs i una nova metodologia que en garanteixi la transparència i l’apartidisme. Cal que s’obri un concurs públic on qui es presenti ho faci amb un projecte darrere, més enllà del currículum. Calen lideratges que il·lusionin”.

També per a Josep Àngel Guimerà, doctor en Comunicació Audiovisual i professor de la UAB, un dels problemes més visibles és l’excessiva politització de la cadena des de la seva fundació. “S’hauria de complir el que diu el mandat i nomenar professionals de prestigi reconegut, sense vincles polítics evidents, és a dir, tornar al marc legal que hi havia abans del 2012. Pel que fa als càrrecs intermedis, com el director de TV3, hi ha molt poca cultura del concurs. Amb aquest mètode es podrien evitar moltes de les susceptibilitats que generen per exemple nomenaments com el de Sanchis”.

Pel que fa als continguts, Tresserras aposta per cooperar a nivell europeu amb altres cadenes públiques, adquirint drets compartits que ajudin TV3 a enfrontar la manca de recursos derivada de les retallades. “Ens hem de posar al dia, les reduccions en el pressupost han fet que l’entrada de nous formats es ressenti, i això té un efecte sobre l’audiència. Si vols audiència, has de tenir una reputació, has de poder competir en continguts”, explica.

Per a Guimerà, un dels grans reptes que enfronta TV3 actualment és el pas de la cultura analògica a la cultura digital. “La Corporació està obsoleta pel que fa a nous formats. Encara es treballa amb el marc mental de la TDT i l’FM, però el consum ha canviat. Cal actualitzar-se i fer entrar nous talents a la CCMA, en plantilla pròpiament o mitjançant l’externalització a empreses catalanes, en aquest sentit cal trobar un equilibri entre ambdues vies. La CCMA és una estructura envellida i, sense menysprear el talent i l’experiència dels seus 2.000 professionals, fa una dècada que pràcticament no renova plantilla i calen les habilitats que pot aportar gent més jove”.

També Tresserras proposa canvis en el model de gestió dels mitjans de la Corporació, que passarien per “una major implicació i capacitat d’intervenció dels treballadors i treballadores en la gestió de la cadena amb una responsabilitat major i més accés a la informació”.

Un Comentari

  1. Ferran López

    Per a començar, “amb Sanchis o sense”. Jo, de Mèdia.cat, em demanaria per què els nostres fan el joc a una moció trampa on un grup espanyolista facilita la derrota parlamentària de l’independentisme mitjançant la sagrada unió de tot l’espanyolisme parlamentari. I tot en nom de la censura ideològica contra Sanchis. No pas per liberal, sinó per independentista.