Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Construir un llenguatge nou que desarmi la paraula”. Fa un temps que el Fòrum Social Permanent per la pau al País Basc -que agrupa 14 entitats i també persones a títol individual- inclou als seus comunicats la necessitat de revisar la utilització bèl·lica de la llengua des dels mitjans i, també, des de les institucions. Aquest “desarmar la paraula”, que va estar força present en els discursos de l’acte a Baiona, i que el Fòrum ha apuntat com una prioritat en diverses ocasions, consistiria en una crida -no s’ha especificat encara si pública o interna- a mitjans i periodistes disposades a treballar per la pau i a comprometre’s amb la difusió de nous imaginaris col·lectius que ajudin a la convivència, a la reconciliació i a l’abordatge de les conseqüències d’un conflicte que ha durat més de 50 anys.

El que es planteja podria emular, per exemple, d’altres processos potentíssims que s’han dut a terme en contextos com el de Colòmbia, on diverses iniciatives participades per periodistes de mitjans comunitaris, rurals i també generalistes com El Espectador -que ha fet una gran feina en aquest sentit-, El Tiempo o la revista Semana, han aconseguit obrir un debat públic sobre el militarisme present al llenguatge mediàtic. Si, a Colòmbia, el paper dels mitjans va adquirir una rellevància especial en la campanya del plebiscit pels acords de pau, al País Basc és ara -amb la qüestió del desarmament i la desmilitarització sobre la taula- que cobra centralitat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Que els mitjans lliuren la seva guerra particular, alguns per convicció o interessos i d’altres per pura inconsciència, sense pensar que difícilment es rebaixarà el nivell de tensió d’una societat si es comporten com a actors bèl·lics, no és una novetat. El periodisme de pau, que més que una modalitat dins del periodisme és un compromís professional, analitza des de fa dècades com impacta el llenguatge mediàtic en la construcció o la destrucció de ponts entre comunitats enfrontades. En el cas basc, la polarització dels mitjans en funció de la seva posició en el debat nacional i en el relat sobre el conflicte armat, ha continuat i continua 5 anys i mig després del cessament definitiu d’ETA.

Discurs de la ‘rendició’ i la ‘derrota’

Per detectar com el militarisme impregna els discursos al voltant de la qüestió basca, no exclusivament sobre ETA, només cal analitzar com la majoria de mitjans espanyols i internacionals han relatat l’acte de dissabte, en què es feia efectiu i públic que l’organització estava ja completament desarmada. Si bé per a les 20.000 persones que van desplaçar-se fins a Baiona, era un dia de celebració i, en certa manera, un dia alegre, els discursos mediàtics hegemònics van enfocar el tema en termes objectivament bèl·lics.

Si bé és cert que estem parlant d’una organització armada i que, per tant, una retòrica militarista i bèl·lica tampoc no resulta tan estranya, un bon nombre de portades publicades ahir mostraven una contradicció constant entre la negació de l’existència d’un conflicte i les narratives sobre “rendició” i “derrota”. Que contrasta, a més, amb la perspectiva d’una majoria clara de la societat basca, que vol passar pàgina i veu amb bons ulls les iniciatives de pau que les institucions i la societat civil impulsen des de l’any 2013. Els discursos es van dirigir també a qüestionar la seriositat del desarmament o que aquest sigui complet i definitiu, com en el cas d’ABC i del diari La Razón, que qualificaven l’acte de ‘farsa’ i ‘tablao de festes’ , però sense exigir responsabilitats a les institucions que no han volgut intervenir per a oferir garanties i una pàtina de legitimitat al procés.

El periodista basc Beñat Zaldua es va encarregar de recopilar-les les portades en una imatge, tot destacant, precisament, el caire ultramilitarista de la cobertura de l’acte de Baiona.

 

desarmar paraula ETA

Recull de portades fet pel periodista Beñat Zaldua (@zalduariz)

El periodista Jabier Salutregi, que va estar 7 anys empresonat per dirigir el clausurat diari Egin, responia a Zaldua destacant aquest xoc de voluntats, entre la guerra que encara lliuren els mitjans i el procés que viuen els bascos i basques.

En alguns casos, com el de TVE 1, tot i l’extensa cobertura que han rebut tradicionalment les notícies relacionades amb ETA, el desarmament no va aparèixer fins al minut 15. Va ser la quarta notícia del telenotícies nocturn de la cadena, malgrat la seva rellevància mediàtica.

El relat del “tot és ETA”

Una altra de les mostres clares de la permanència d’aquest llenguatge bèl·lic és la demonització d’una part de la societat, a la qual molts mitjans espanyols i alguns bascos es refereixen encara com a “entorn d’ETA” i que comprèn associacions de familiars de presos i preses, organitzacions polítiques, sindicals i estudiantils, fundacions a favor de la no-violència i, fins i tot, associacions a favor de l’eusquera

Tot just ahir, el diari Público publicava un article titulat “la campanya del ‘Tot és ETA’ es resisteix a desarmar-se”, que recollia una crida d’advocats i activistes a desballestar aquest discurs, tot destacant que “precisament els mitjans que habitualment enalteixen aquesta teoria són els que qüestionen el veritable abast del desarmament de l’organització”. Media.cat, per altra banda, publicàvem avui un article d’opinió de la periodista Jordina Arnau, apel·lant a la necessitat de fer un plantejament sobre els marcs conceptuals i els imaginaris que creem des dels mitjans, per adaptar-los a la nova realitat que viu el País Basc.

El del País Basc no és el primer conflicte on es dóna la paradoxa de què la societat civil lidera la construcció de pau, mentre els mitjans es mouen, encara, en el paradigma de la guerra. Com succeeix també amb les transformacions socials i culturals, els ritmes són diferents i la pressió social és, sovint, qui empeny els mitjans a adoptar un nou llenguatge. Per a moltes, la cobertura de l’acte de Baiona ha fet patent que, ara, comença un altre desarmament pendent, el de les ments i paraules.

Un Comentari

  1. Ramon Montesinos

    Certament un dels aspectes que posa en relleu aquest procés és que no existeix “justícia” sense que es reclami la venjança sobre els perdedors.