Atac islamista o atemptat de ‘falsa bandera’ per atiar l’odi contra els refugiats musulmanss? A mesura que passen els dies, cobra força la hipòtesi que apunta a grups ultradretans, o fins i tot ‘hooligans’ de futbol, com a autors de l’atac amb explosius de dimarts passat contra l’autobús del Borussia Dortmund. L’atemptat, que va ser molt mediàtic a Catalunya i a l’Estat Espanyol perquè va ferir el defensa català Marc Bartra i un escolta policial, va obligar a suspendre el partit d’anada de quarts de final de la Lliga de Campions europea que el Dortmund havia de disputar contra el Mònaco. Bartra va ser traslladat a l’hospital amb una fractura i ferides causades pels vidres trencats durant l’explosió.

Si bé molts mitjans amb difusió a Catalunya es van mostrar prudents en un primer moment, no tothom va resistir la temptació d’atribuir l’atac a grups islamistes. El Mundo Deportivo, com era previsible en un mitjà esportiu català, va centrar la seva atenció en l’estat de salut de Bartra, sense aportar més llum sobre les possibles autories. Tanmateix, sí que va donar veu a unes declaracions de l’entrenador de l’Athletic de Bilbao, Ernesto Valverde, en què donava per fet que “el terrorisme internacional” havia perpetrat l’atac per significar-se.

Altres mitjans, com El País, optaven també per cenyir-se a les poques dades que oferia la policia alemanya, però recordaven altres episodis relacionats amb grups islamistes, com el de novembre del 2015 a l’Stade de France de París, quan uns suïcides van intentar fer-se explotar durant un partit amistós entre França i Alemanya, mentre al centre de la ciutat tenien lloc diversos atemptats. Hores després es detenia un pressumpte islamista -algunes fonts parlen d’un demandant de refugi iraquià- i, malgrat que la investigació encara oberta i en curs exigia prudència, alguns mitjans assenyalaven ja clarament a l’islamisme radical. El diari basc Deia, per exemple, va publicar una vinyeta que no deixava lloc a equívocs.

Dortmund

Dos dies després, La Sexta era una de les primeres cadenes a obrir-se a una hipòtesi alternativa. La policia alemanya investiga un correu electrònic rebut pel diari berlinès Der Tagesspiegel, on un grup ultradretà s’atribueix l’atac. Les tres notes amb suposats missatges islamistes trobades per la policia podrien ser, doncs, el que s’anomena una “falsa bandera”, és a dir, un atac fet amb la intenció d’incriminar algú altre i provocar una reacció.

Si bé la majoria de mitjans han anat fent seguiment de l’episodi fins al final, presentant les diferents hipòtesis que anaven sorgint, és il·lustratiu analitzar dues coses: l’espai dedicat a cada hipòtesi, és a dir, la possible pèrdua d’interès, fos temporal o perquè la violència d’extrema dreta genera menys preocupació que l’islamista, i l’ús del terme “terrorisme” o “terrorista”.

  • L’espai dedicat a cada hipòtesi es pot compartimentar en tres moments: les notícies sobre l’atemptat, els moments posteriors a la detenció del sospitós “islamista” i la difusió de la hipòtesi dels grups d’extrema dreta. Pel que fa al primer punt de ressò mediàtic, l’atac va aparèixer a la majoria de portades del dia 12 d’abril, amb menció especial a La Vanguardia, que el va col·locar com a article central, mentre que l’endemà apuntava, també en portada però en un espai menys rellevant, a l’autoria gihadista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També El Periódico de Catalunya, l’Ara, o El País, i els diaris especialitzats El Mundo Deportivo, l’Sport o L’Esportiu van dedicar, el dia 12 d’abril, un espai en portada a l’atemptat, destacant sobretot la presència de Bartra entre els jugadors. La rellevància atorgada a la notícia va continuar l’endemà en aquest cas les portades del 13 i 14 d’abril, amb la detenció d’un primer sospitós, acusat de ser islamista, i fins i tot va augmentar en el cas d’El Periódico de Catalunya, que va aventurar-se a assenyalar el gihadisme com una amenaça pel futbol europeu.

A partir d’aquesta detenció, la notícia desapareix de les primeres planes dels diaris. La versió de la policia, que acaba desvinculant la persona detinguda de l’atac per manca de proves i fa públiques vies d’investigació alternatives, passa a l’interior de gairebé tots els mitjans que n’informen i, en el cas d’El País, a la secció d’Esports. Gairebé tots els mitjans analitzats exposen, això sí, la possible autoria ultradretana, però sense dedicar-li, objectivament, l’espai que destina a publicitar la detenció i la hipòtesi gihadista.

  • L’ús dels termes “terrorisme” i “terrorista”: de forma similar a la rellevància decreixent atorgada a la notícia, és possible detectar un canvi en l’ús del llenguatge. Si en un primer moment, l’actitud va ser prudent, a mesura que van anar avançant les hores i les notícies, paraules com “terrorisme” o “atac terrorista” es van anar fent més presents en la pràctica majoria dels mitjans. Alhora, una vegada la hipòtesi dels grups feixistes va guanyar credibilitat, el terme ‘terrorisme’ va anar quedant, en molts casos, en un segon pla.

Un exemple: si El País optava, en els moments posteriors a l’explosió, per destacar que “la policia alemanya ha evitat descriure els fets com un atac terrorista”, l’endemà assegurava que “el partit contra el Mònaco es va suspendre per un atac terrorista contra els jugadors”. En canvi, en la darrera notícia publicada sobre l’atemptat, en la qual es fa públic que els autors han fet ús de material militar de difícil accés, es parla simplement “d’atac” o “d’atac amb explosius”.

Si, en les seves portades, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia van optar pel terme ‘gihadisme’, en l’interior, en el cas del primer, el periodista sí que parla “d’un nou cas de terrorisme”, malgrat que remarca que “la fiscalia investiga l’atemptat com un cas ‘terrorista’, tot i que el mòbil gihadista al qual s’apuntava en un principi és cada vegada més qüestionat”. Més enllà d’El Periódico, Público o Vilaweb, pocs mitjans van mantenir ja el terme un cop la ultradreta va passar a ser una hipòtesi d’allò més solvent.

No és la primera vegada que els mitjans mostren una certa selectivitat a l’hora de qualificar els actes violents de grups d’extrema dreta de “terrorisme”, com ja vam exposar Media.cat a l’article “l’extrema dreta no fa terrorisme”.