Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’enterrament de l’exministre de la dictadura José Utrera Molina ha creat una petita polèmica a les xarxes socials i alguns mitjans digitals per la posada en escena ultra –braços en alt i Cara al sol inclosos- mentre el seu gendre i exministre del PP Alberto Ruiz Gallardón en carregava el fèretre.

Que un exministre democràtic participi en un acte d’exaltació feixista –ni que sigui per vetllar un familiar directe- presumiblement hauria hagut de crear un escàndol molt més gran. Els grans mitjans de Madrid, però, van dedicar els obituaris de rigor a «l’exministre de Franco» en un to que anava entre una suposada neutralitat amnèsica i la lloança explícita.

Però hi ha hagut una dada que la premsa de Madrid ha oblidat de forma pràcticament transversal –amb honroses excepcions– i que és el fet que Utrera Molina es trobava, en el moment de la mort, encausat per un tribunal argentí i pesava sobre ell una ordre d’extradició que l’Estat espanyol es negava a executar. El motiu de l’encausament és que Utrera Molina va ser signant –en qualitat de membre del govern de la dictadura- de l’ordre d’execució de Salvador Puig Antich després d’una condemna judicial que la jutge argentina va tenir «força irregularitats» i «motivacions polítiques».

Potser per proximitat geogràfica, la responsabilitat de l’exministre traspassat en la mort del jove anarquista ha estat considerat element central de la notícia i destacat a tot tipus de mitjans catalans de línies editorials diferents –però també hi ha hagut excepcions. Un record que El País ha amagat al penúltim paràgraf de l’obituari i reduït pràcticament a una opinió de la jutgessa argentina que instrueix el cas. Mentre d’altres, posats a oblidar, fins i tot han oblidat la definició de falangista per definir Utrera Molina, la que va ser segurament la principal constant al llarg de la seva vida.