La notícia tenia tots els elements d’un fake, una falsa informació. També tenia tots els elements per fer-se viral: un joc sinistre i letal, una onada de suïcidis d’adolescents i un rerefons d’alerta sobre la perillosa combinació entre xarxes socials i mala fe.

La Vanguardia i el diari ABC publicaven, la setmana passada, una notícia -d’agència- veritablement alarmant, amb dos titulars a l’alçada: “El joc de la Balena Blava atemoreix el Brasil” i “El mortífer joc de la ‘balena blava’ atemoreix Brasil”La notícia, que era pràcticament igual a una informació que ja havien publicat, a principis de març, diversos mitjans espanyols, però amb Rússia com a escenari, assegurava que la policia brasilera està investigant una sèrie de morts juvenils atribuïdes a un joc de moda present en les xarxes socials, anomenat “el repte de la Balena Blava”. Els adolescents -un col·lectiu especialment vulnerable a la depressió- s’unirien, segons l’article, a xats gestionats per un coordinador o cervell, que els proposa 50 proves a superar, essent el suïcidi la darrera de totes. La peça relata la troballa dels cossos de diversos joves arreu del país amb talls a les extremitats i les relaciona amb el joc esmentat, sense confirmar que aquestes sospites siguin la principal hipòtesi dels cossos policials que investiguen les morts.

El que sí que aclareix, però, és que el rumor que les atribueix al “repte de la balena blava” ha generat una onada de pànic i alarma social entre les famílies d’arreu del Brasil, que ha motivat fins i tot un vídeo de l’alcalde de la ciutat de Curitiba. La periodista que signa l’article reconeix que l’origen del suposat joc apunta cap a Rússia, i que s’hauria difós fa un parell d’anys mitjançant notícies falses, fins a fer-se viral.

I el virus va arribar a l’Estat Espanyol a principis del març passat. El Plural va ser un dels primers mitjans espanyols en fer-se ressò del macabre repte virtual, assegurant que hauria provocat 130 suïcidis entre nois i noies d’una regió de Rússia. El diari afegia, citant el digital de successos i notícies anecdòtiques Siberian Times, que la policia russa havia obert una investigació després de trobar que dues joves de 15 i 16 anys que s’havien tret la vida lluïen una espècie de tatuatge d’una balena blava fet amb un ganivet.

Si bé el mitjà rus especulava amb la possibilitat que aquestes morts estiguessin relacionades amb altres casos similars arreu del país, i amb un joc de reptes conegut com a “balena blava”, en cap moment el llenguatge anava més enllà de les suposicions. El que sí que afirmava Siberian Times és que un jove, Philip Budeikin, havia estat detingut per incitar 15 adolescents a suïcidar-se entre els anys 2013 i 2016, sense relacionar aquest fet amb el joc esmentat. El digital citava les dades d’un altre mitjà rus, Novaia Gazeta, sobre les 130 morts per aquesta causa que havien tingut lloc entre novembre del 2015 i abril del 2016 i afegia que “es van aixecar temors que cervells (masterminds) sinistres estiguessin darrere d’aquests 130 casos de suïcidi juvenil arreu de Rússia”, de nou sense assegurar que fos així ni relacionar directament les morts amb el repte de ‘la balena blava’.

Tanmateix, tant El Plural com El Mundo, Antena 3, La Sexta i 20 Minutos donen per fet als articles que han dedicat a la qüestió que el joc és real i que, efectivament, és el que hauria portat aquests 130 joves a llevar-se la vida. Tots els mitjans citen exactament les mateixes fonts (Siberian News i Novaia Gazeta) i reprodueixen pràcticament la mateixa informació.

Segons Snopes, la notícia és falsa

La web de ‘fact checking’ Snopes, assegura que la informació sobre el ‘repte de la balena blava’ està insuficientment verificada, és inconsistent i podria ser falsa i haver estat originada per una mala interpretació de la història de Novaia Gazeta.

suïcidi

 

Investigacions d’altres mitjans com Radio Free Europe van trobar que cap d’aquestes morts estava directament relacionada amb comunitats online. La notícia de Novaia Gaztea va ser, de fet, àmpliament criticada per alarmista. Snopes reconeix, tanmateix, que els grups de suïcides anomenats “Balena Blava” existirien, però sense poder-se establir una relació amb els centenars de casos anuals de suïcidis entre joves que viu Rússia, i que ha viscut també en anys anteriors. No està clar, encara, si el cas del Brasil  és un altre fake o un efecte imitació.

Els suïcidis juvenils són, efectivament, una xacra preocupant. A l’Estat Espanyol han esdevingut la primera causa de mort entre els joves, superant els accidents de trànsit. No són poques, però, les veus que han alertat aquests dies al Brasil sobre com el tractament d’aquest tipus de notícies revesteixen les onades de suicidis d’un cert glamour, que pot actuar com a alicient pels joves.