Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Al voltant de les figures d’Emmanuel Macron i Marine Le Pen s’hi juga, aquests dies, una guerra als mitjans diferent de la batalla política. Si les revistes de tendències dirigides a les dones, com WomanTelva i Vanity Fair furguen en la vida íntima d’ambdós candidats, també ho fan mitjans generalistes com El Español, El Mundo, l’ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Huffington Post i El Nacional, o els blogs Periodista Digital i Libertad Digital. Alguns d’ells ho fan de forma més o menys respectuosa, d’altres, tirant de patrons sexistes i, per sort una minoria, especulant de forma barroera amb la seva sexualitat.

Anem als fets, Macron està casat amb Brigitte Trogneux, la seva professora de francès de l’institut, 24 anys major que ell, mentre que el marit de Le Pen, Louis Aliot és un dels homes forts del Front Nacional i regidor a l’Ajuntament de Perpinyà. Els estereotips estan servits. Una comparació ràpida entre dos titulars, d’El Mundo i l’ABC, ofereix ja una idea del tractament diferenciat que es fa de les vides privades dels dos candidats en funció del seu gènere:

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Mrs. Robinson

La desproporció dels articles que la premsa generalista ha dedicat a les parelles dels candidats és, també, digne de menció. Mentre que la història d’amor de Macron ha aparegut a El Mundo, El Español i La Vanguardia,  el matrimoni de Le Pen i Aliot ha estat analitzant principalment per l’ABC i pel blog Periodista Digital, però no ha aparegut enlloc més, deixant de banda una menció breu al Huffington Post i un article d’El Periódico de Catalunya que parla alhora  de Trogneux i Aliot i La Vanguardia, que esmenta també al marit de Le Pen. Objectivament, doncs, és evident que la vida privada de Macron desperta més interès.

I és que, al voltant de Brigitte Trogneux entren en joc estereotips molt més morbosos. Darrere la història de la professora -casada i mare de tres fills- que s’enamora del seu alumne, s’hi amaga la voluntat i la potencialitat de representar Trogneux, a través del llenguatge, com la femme fatale que sedueix i enreda jovenets, una Mrs. Robinson d”El Graduat’ que podria ser la mare de Macron. Hi trobem, també, els estereotips que acompanyen les dones que assoleixen una edat en què comencen a ser considerades éssers sense sexualitat, per tant Macron ha de buscar altres històries afectivosexuals, sigui amb dones o amb homes, com insinuen El Nacional o El Español recollint rumors de la premsa francesa.

A El Mundo, per exemple, que publica la història en dos dels seus verticals dedicats al safareig (YoDona i LOC), Brigitte Trogneux és “la mestra que va enamorar Emmanuel Macron”, alhora que defineix la relació al subtítol emprant paraules com “provocació” o “estrany”. Es destaca, també, la seva discreció, la voluntat de mantenir-se en segon pla, tan ben considerada quan es refereix a les dones dels caps visibles de la política. “No és autoritària, però s’ocupa del que necessita cadascú, començant pels seus fills i els seus nets”, assegura un assessor de Macron, la veu del qual és recollida en l’article. La femme fatal es redimeix, així, esdevenint una mare, esposa i àvia exemplar.

La idea de la dona devota dedicada a la família es reitera, com també ho fa la de la femme fatale, en l’altre article allotjat a El Mundo, on es diu que “si algú pot mantenir els peus d’Emmanuel enganxats a terra, és aquesta professora de província que el va enamorar amb 16 anys”. I aprofundeix: “Ni l’edat d’ella, ni els seus fills -també té néts- han estat un contratemps en aquesta relació”.

“Macron és, dels candidats, qui té una vida íntima més tranquil·la, però que sigui amb una dona que va abandonar la seva família per casar-se amb un alumne seu, no deixa de ser morbós”, furga El Español, que retrata la relació del matrimoni com a “una increïble història d’amor” i es recrea en els detalls del seu enamorament, aportant fotografies de l’època.

Lluny de retratar-la com una mestressa de casa i mare i àvia amantíssima que ha deixat la seva feina de professora per la carrera del seu marit,  La Vanguardia parla de Trogneux en altres termes. Malgrat destacar igual la diferència d’edat, anomenant-los “parella atípica”, és l’únic mitjà que reconeix la influència i el paper polític que la francesa juga en la carrera del seu marit cap a la presidència. Assegura, en contraposició amb els perfils més tradicionals que en fan El Mundo i El Español, que Trogneux serà una primera dama molt implicada en el seu càrrec, i que és la consellera política principal del seu marit, l’assessorava en els discursos i, fins i tot, acompanyava Macron a les reunions quan era ministre d’Economia d’Hollande. Macron reconeix que la seva esposa “no estarà davant, ni amagada, sinó al meu costat”.

L’article arriba a presentar Trogneux pràcticament com l’artífex de l’èxit del personatge que encarna Macron, i que l’ha fet encapçalar les opcions de guanyar la segona volta de les eleccions, que es disputarà en uns dies. No escapa, això sí, de fer sang del fet que els va unir, destacant que la seva relació va nèixer de forma prohibida i il·legal, tot i reconèixer que ells no han amagat en cap moment com es van conèixer.

La doble vida de Macron

Al voltant de Macron s’ha posat en joc un altre mite, el del polític que manté la seva homosexualitat oculta perquè no perjudiqui la seva carrera. Diversos mitjans han furgat en la brossa dels rumors al voltant de la qüestió, entre els quals es destaquen El Mundo i un mitjà català, El Nacional, recollint les veus que relacionaven Macron amb el director de Radio France, Mathieu Gallet. El digital català juga amb el dubte sobre la suposada doble vida del candidat, afirmant que “l’affaire sexual ha irromput en la precampanya de les eleccions presidencials de França”. El Nacional aborda la diferència d’edat entre la parella amb una frase demolidora que busca justificar el safareig sobre l’orientació sexual de Macron: “Trogneux, que podria ser la propera primera dama francesa, té una gran família: tres fills grans i sis néts. Macron, per la seva banda, no té descendència, fet que sens dubte ha alimentat els rumors sobre la seva possible homosexualitat”.

Le Pen i el responsable del seu èxit

Al contrari que en el cas de l’esposa de Macron, el company de Le Pen, Louis Aliot és presentat per l’ABC com “l’home que s’amaga darrere seu”. El d’Aliot és un perfil, bàsicament, polític. Es destaquen els seus origens – família jueva i comunista- i les seves simpaties i filiacions polítiques i s’assegura que ell és el cervell i l’arquitecte del viratge del Front Nacional que l’ha portat a camuflar l’antic discurs obertament feixista. Atorga, alhora, un paper subsidiari a la candidata en aquest canvi d’estratègia, assegurant que “ell és l’ideòleg que ha aconseguit convertir el FN en el primer partit dels obrers francesos, fent repetir Marine a totes hores que ‘el Front Nacional és el seu únic defensor'”.

Però la veritable obsessió mediàtica que desperta Le Pen és la dels seus divorcis. Són el tema central, fins i tot, d’un perfil que li va fer el mateix ABC al 2012, titulat “Marine Le Pen, l’alegre divorciada apocal·líptica”. Dels 8 paràgrafs que té el perfil, 6 estan relacionats amb la seva vida privada i amorosa i la del seu pare Jean Marie Le Pen, fundador del FN, i s’hi afirmen coses com que el seu segon matrimoni es va degradar perquè “el dissortat marit estava sotmès a la doble pressió del pare i la filla Le Pen, manipulant a totes hores en cuestions íntimes i polítiques”. És Huffington Post qui, finalment, fa un perfil personal de la candidata on dóna a conèixer detalls rellevants, com que no desitja deixar-se veure en públic amb Aliot perquè no li agrada barrejar la vida professional amb la privada.

Val la pena destacar, també, un article del blog Periodista Digital que, sota el titular “Les germanes Le Pen, franceses fins i tot al llit”, dissecciona la vida sexual de les germanes Le Pen, cossificant la candidata fins a l’extrem.

 

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019