Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest diumenge havia de començar la missió comercial, finalment suspesa, del president de la Generalitat i el seu homòleg de Flandes al Marroc. L’intercanvi d’acusacions sobre la cancel·lació del viatge ha fet córrer rius de tinta, però la cobertura de la polèmica ha “oblidat” aprofundir en qüestions clau de la relació catalano-marroquina. Per exemple, la repressió de la dissidència al règim alauita i l’ofec de la Generalitat a les entitats pro-sahrauís.

En els darrers dies s’ha escrit l’últim capítol de les relacions diplomàtiques entre Barcelona i Rabat. La història és sabuda: els governs de Catalunya i de Flandes havien organitzat una visita comercial al Marroc entre el 7 i el 9 de maig, on hi havien de participar els presidents respectius acompanyats d’empresaris de tots dos territoris. La missió es va haver de suspendre, segons l’executiu català, a causa del boicot de l’Estat espanyol, que hauria exercit pressions diplomàtiques per aturar el viatge. En canvi, el ministre d’Afers Exteriors marroquí –en roda de premsa a Madrid amb el seu homòleg espanyol- va responsabilitzar Puigdemont de la cancel·lació de l’expedició.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La cobertura de la polèmica ha donat més pes a una tesi o a l’altra en funció del mitjà, però en general s’ha oblidat contextualitzar diversos aspectes de la relació entre tots dos països i també explicar alguns fets rellevants coneguts recentment.

El govern català va prometre al Marroc ofegar l’activisme pro-Sàhara Occidental

La lluita del Sàhara Occidental per a l’autodeterminació ha generat històricament àmplies simpaties a Catalunya. El país compta amb una àmplia xarxa d’entitats de cooperació amb el poble sahrauí i hi té una relació intensa. Amb tot, un tema tan sensible no ha estat un impediment per garantir els negocis de Catalunya amb Rabat. Però segons va donar a conèixer La Directa a finals d’aquest abril, el govern de Mas es va comprometre amb el Marroc l’any 2011 a no donar ajudes econòmiques a les entitats catalanes pro-sahrauís.

Expulsió d’ONG catalanes, marroquines i internacionals

El juny de 2015, Rabat va expulsar la delegada al país de l’ONG catalana Novact, després de detenir-la i interrogar-la durant hores. En aquell moment, la federació d’organitzacions catalanes de cooperació, LaFede.cat, va denunciar com el règim alauita duia a terme una “política d’assetjament” contra les ONG sobretot marroquines però també internacionals. La federació catalana va demanar als governs català i espanyol que obrissin una investigació sobre l’afer, però això no va aturar les relacions diplomàtiques amb Rabat.

Un ministre per als drets humans… o una campanya de màrqueting

El nou govern marroquí, anunciat el passat 5 d’abril, inclou un Ministre d’Estat encarregat pels Drets Humans, Mustapha Ramid. La recuperació d’aquesta cartera, eliminada el 2002, se suma al Consell Nacional de Drets Humans i altres organitzacions estatals i governamentals en aquest sentit creades en la darrera dècada. Tot plegat s’emmarcaria en una “campanya de màrqueting” de l’Estat marroquí per presentar-se com a defensor dels drets fonamentals i “rentar-se la cara” per evitar possibles denúncies d’organitzacions internacionals.

Al Marroc s’hi segueixen produint gravíssimes violacions dels drets humans, com la persecució i detenció de centenars d’activistes marroquins i sahrauís, així com la suspensió d’organitzacions independents que treballen en aquest àmbit. En el seu últim informe, Amnistia Internacional alerta que les llibertats d’expressió, associació i reunió hi estan restringides, que hi ha periodistes perseguits, concentracions reprimides per la força, discriminació contra les dones, penalització de relacions homosexuals i la pena de mort se segueix aplicant.

L’existència de conflictes polítics violents o de denúncies de violacions dels drets humans pot congelar les relacions polítiques amb determinats països. El recent suport de Nicolás Maduro a la causa independentista, acollit amb fredor per Junqueras i rebutjat pel PDECat, n’és una mostra. En el cas del Marroc, però, fins ara la situació del país, ni tan sols la dura repressió a la lluita per l’autodeterminació del poble sahrauí, no ha estat un impediment per a fer-hi negocis.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019