Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ben sovint, les empreses compren paquets publicitaris a agències intermediàries que s’ofereixen a emplaçar anuncis en mitjans i webs amb moltes visites. El que pot semblar, a priori, un sistema còmode, també deixa en mans d’altres la reputació online i offline de la companyia, que pot acabar essent objecte de crítiques i boicots per finançar continguts falsos, polèmics o denigrants. En només quatre dies ha succeït dues vegades: una a l’Estat Espanyol amb la marca de cervesa Amstel, que ha hagut de demanar disculpes a corre-cuita per anunciar-se en una notícia falsa de Mediterráneo Digital, i l’altra a Holanda, amb els blogs ultramasclistes Geen Stijl i Dumpert.

“Gràcies per l’avís. La campanya no anava vinculada a aquest contingut. Estem treballant per retirar-la”, anunciava Amstel dilluns passat al seu compte de Twitter, com a resposta a una crítica de la tuitaire Cristina Hernández (@cristina_H_), que els recriminava haver publicat un anunci en un article titulat “Un informe confidencial revela que, el 80% de les denúncies per violència de gènere, són falses”.

Mediterráneo Digital

La peça, del diari digital Mediterráneo Digital cita un ‘informe’ del web Familiaenderechos.com, que es publicita amb l’afegitó “diari per a pares separats”, que afirma que el 80% de les denúncies que interposen les dones per violència masclista “són arxivades i sobresegudes, però no condemnatòries”. De l’altíssim percentatge de denúncies sense condemna -advocades i entitats feministes han criticat en diverses ocasions la mala praxi judicial en matèria de violència de gènere- Mediterráneo Digital n’extreu, directament, que són falses, malgrat els diversos pronunciaments del Consell General del Poder Judicial negant el mite.

L’anunci va motivar una campanya a Twitter per demanar explicacions a la companyia cervesera, que ha culminat amb la retirada de l’anunci i de la publicitat d’Amstel a Mediterráneo Digital. És la segona vegada en pocs mesos que el web, que va formar part de l’estudi de Media.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils sobre els mitjans difusors de discursos d’odi, perd anunciants per publicar continguts polèmics o de dubtosa credibilitat. Al mes de gener, Anida, Toyota España, Nissan i Línea Directa van anunciar que eliminaven la seva publicitat del mateix diari per la polèmica que va aixecar una peça titulada “Per què les feministes són més lletges que les dones normals?”.

El detonant van ser, també, les crítiques de la mateixa usuària de Twitter, Cristina Hernández, que sovint utilitza la xarxa per denunciar discursos masclistes i misògins i per demanar mesures a les empreses anunciants, fet que ja li ha comportat una querella de Mediterráneo Digital, segons assegura el mateix diari.

Mediterráneo Digital

Assetjament a una periodista holandesa

En el cas holandès, l’atac de Geen Stijl i Dumpert -que fan gala d’una línia editorial manifestament misògina– contra dones reporteres que havien criticat els seus continguts, ha portat a algunes capçaleres de referència a demanar als seus anunciants que deixin de finançar aquests dos mitjans. Geen Stijl, un digital fundat l’any 2003 que comenta -en teoria amb un to humorístic- els continguts d’altres portals informatius, té gairebé dos milions de seguidors mensuals i 90.000 seguidors a Twitter, segons explica El País, que s’ha fet ressò de la notícia. Dumpert, per altra banda, és un fòrum que avalua vídeos d’internet, puntuant-los mitjançant imatges de dones en biquini i topless.

Després que algunes columnistes de la premsa holandesa fessin articles contra Dumpert, la resposta del fòrum va ser publicar la fotografia de Rosanne Hertzberger, una de les periodistes crítiques, acompanyada de la pregunta “què li faries?”. L’allau de vexacions i violència masclista contra Hertzberger ha provocat que dos dels diaris generalistes del país NRC Handelsblad i De Volkskrant, publiquin una carta oberta dirigida als anunciants de Dumpert i Geen Stijl -entre els quals McDonald’s, Rabobank, els supermercats Jumbo o l’Oficina d’Hisenda holandesa- convidant-los a retirar la publicitat d’ambdues webs.

“Deixeu de finançar l’odi”

Els casos han reobert el debat sobre el finançament de mitjans que atien o contribueixen a escampar discursos d’odi contra certs segments de la població. Un dels principals obstacles en aquest sentit és que moltes empreses no saben ni controlen en quines webs s’anuncien, perquè tot es decideix mitjançant un algoritme que té en compte paraules clau i nombre de visites. És per això, que el control humà extern esdevé un mecanisme de pressió efectiu. A l’Estat Espanyol, no existeix una campanya per exigir un compromís ètic a les empreses pel que fa als seus anuncis, i són les pròpies usuàries de les xarxes socials les qui lideren la pressió a les companyies, però sí que hi ha precedents interessants a països com els Estats Units o el Regne Unit.

Si als Estats Units, l’assot de “mitjans d’odi” com Breitbart News ha estat el professor de la Duke University Nathan Phillips, fundador de Gegants Adormits, una iniciativa que ja ha aconseguit que 400 grans anunciants retirin la publicitat d’aquest tipus de webs, al Regne Unit la campanya es diu Stop Funding Hate (“Deixeu de finançar l’odi”).

Els seus impulsors, expliquen que l’objectiu és encoratjar a les marques i empreses britàniques més importants a deixar de finançar capçaleres com el The Sun, el Daily Mail i el Daily Express, que promouen “la por i la divisió”.

Un Comentari

  1. Josep-Anton

    Estaria bé que TV3 deixès d’anunciar tant la cervesa Damm, propietat de la família Carceller, que va començar amb Demetrio Carceller I, un dels màxims
    capitosts de Falange, i controlada ara pel seu net que, junt amb el seu pare (Demetrio III i II) són uns dels majors defraudadors d’Espanya. Hisenda els va permetre comprar la seva llibertat per 95 M€ després que fóssin condemnats a 62 anys de presó. Quin fàstic em fa veure els seus anuncis!