Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Googleja «presos perillosos». El resultat et sorprendrà. Trobaràs en les notícies més recents les referències al pla de millora que la Generalitat posarà en marxa als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) de les presons catalanes. És un pla per a «presos perillosos», però el problema és que «presos perillosos», com a tals, no apareixen referits enlloc en el pla de millora que esmenta la notícia. Tampoc apareixen «presos perillosos» a l’auditoria que ha fet la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya després que els inspectors hagin passat el cotó a tots els DERT de les presons catalanes.

En cap dels documents de la Direcció General apareix el terme «presos perillosos». Tampoc al manual Model de rehabilitació a les presons catalanes, la bíblia de com han de ser les presons a Catalunya. Però vés per on als titulars sovint trobarem «presos perillosos». Perquè hi ha mitjans que posen un qualificatiu als interns que es troben al primer grau penitenciari. Allà, al cul de l’embut del sistema, ja sabeu: són els «presos perillosos».

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El conseller Carles Mundó va dir al Parlament que l’aplicació del Règim Tancat i l’aïllament és una mesura excepcional que les juntes de tractament de les presons valoren en cada cas. Excepcional. Això de «Règim Tancat» deriva d’aquesta teoria de l’embut del Reglament Penitenciari espanyol que que estableix tres règims de vida -el règim Obert, Ordinari o el Tancat-, i que depenent del teu comportament necessitaràs un «tractament» diferent per a arribar a la finalitat «rehabilitadora».

L’equip format per Sònia Calvó, Elisenda Rovira i servidor de vostès hem entrevistat a diferents persones que han estat internes en un DERT. Hi ha unanimitat, valoren aquesta «mesura excepcional» a la que es referia el conseller Mundó com un càstig, un no-res, «alguna cosa que pagues». La Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va instar la creació d’un Grup de Treball del Parlament per «l’elevat índex de casos de maltractaments a presos i preses en aquest tipus de departaments i dels recents suïcidis de tres dones preses al mòdul d’aïllament de la presó catalana de Brians I». Iridia – Centre de Defensa de Drets Humans avui ha comunicat que ja són tres les internes que s’han tret la vida en aquest centre després del cas de la mort de Raquel E.F. l’abril de 2015. La darrera mort ha estat aquest mes de maig.

En publicar el reportatge Presó i aïllament: La mort de Raquel, el Director General de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, ens parlava sobre l’encàrrec d’una auditoria que revisés el funcionament dels DERT a Catalunya on s’aplica un règim d’aïllament de 21 hores. Mèdia.cat ha tingut finalment accés a aquest informe i us expliquem què en diu concretament de Brians I, precisament avui que compareix al Parlament el director de Brians I, Joan Carles Navarro.

Segurament, ni Amand Calderó ni Joan Carles Navarro serien persones que parlarien alegrement de «presos perillosos», perquè d’aquests ells ja saben que n’hi ha molt pocs a les presons i perquè als autèntics i escassos «presos perillosos» gairebé mai la seva conducta dins la presó els portaria a un «Especial» o a «pagar un primer grau». Però només es pot entendre una societat que normalitzi un règim de reclusió en una cel·la en solitari contravenint tota normativa internacional al fet que potser tots plegats ens hem acabat creient una mica això de «presos perillosos». N’hi ha prou amb escoltar-los per renunciar al qualificatiu, i de pas, deixar de justificar un tractament que l’ONU qualifica d’inhumà, cruel i denigrant, assimilable a la tortura.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019