Eulàlia – A veure, les periodistes, sabeu què ha passat amb això de l’explosió?

Eli – Doncs no, la veritat… ho busquem al Twitter.
Anna – Pel que diuen, han atemptat contra l’autobús del Borussia Dortmund.

Eulàlia – On?

Eli – Humm… ni idea, els tuits només diuen que es desplaçava per jugar contra el Mónaco, però no diu on.

Anna – A Dormund, a Alemanya? O a Mónaco?

Eli – Ni idea… de l’hotel al camp, siguin on siguin, sempre deuen anar-hi en bus, no?

Aquest és un fragment de la conversa real que vam tenir la tarda de l’11 d’abril en un centre d’estètica de Gran de Gràcia. Acabava de saltar l’alerta de l’atemptat contra l’autocar dels jugadors del Borussia Dortmund i pels tuits de la primera mitja hora era impossible endevinar on havia passat si no sabies que aquell dia hi havia partit de Champions i que, a més, aquest es jugava a Alemanya.

Cap dels push que vam rebre ni les primeres informacions indicaven on havia passat. Cap. En canvi, el tractament que reben diàriament les informacions sobre els atemptats ens demostren que sí que és important on passen perquè si queden geogràficament, políticament, econòmicament o interessadament a prop en parlem i si no, no.

Així, els mitjans, avesats com estan a parlar a bastament d’esports -i especialment futbol-, van considerar amb poc encert que tots i totes sabíem que aquell vespre aquell partit era allà. I no. A Gran de Gràcia hi havia com a mínim tres persones que no ho sabíem i posaria la mà al foc que no érem les úniques. Malgrat s’entestin a parlar-nos de futbol per activa i per passiva alguns (i algunes) ens mantenim impermeables a la sobredosi de pilota. Per voluntat o per desinterès; és igual. I això que no ens ho posen fàcil: un bon exemple el trobem en el TN del vespre de l’11 de maig. Als esports, després de parlar d’un entrenament (un entrenament!) de Fórmula 1, dels maldecaps dels pilots i de les signatures que havien repartit a l’afició, ens van delectar amb una peça sobre el Barça.

Amb la Champions perduda, un dijous qualsevol poques coses deuen passar a l’entorn blaugrana però com que se’n deu haver de parlar sí o sí ens van explicar que el segon entrenament de la setmana (entrenament!) havia coincidit amb el 33è aniversari d’Iniesta i que Piqué havia estat baixa per malestar general. Gràcies. Gràcies per dedicar aquests minuts del TN a explicar-nos-ho.

Gràcies, sobretot, per fer-ho en detriment, per exemple, d’informació cultural. El setembre passat, pel Catalunya aixeca el teló, ja es va difondre un dels millors gags de l’any que mostrava què passaria si la informació cultural es tractés als TN com la informació esportiva. Res del que pugui afegir estarà a l’alçada d’una crítica tan brillant com aquella. Recupereu-la.

Amb la crítica feta i les gràcies donades, una informació d’ús: hi ha persones que som capaces de viure alienes al futbol; seria fantàstic que qui treballa amb la informació ho tingui present.

2 Comentaris

  1. Espontani

    Estimada Eli, quina desafortunada contradicció. No segueixes MAI la informació esportiva i el dia que hi ha un succés que no té res a veure amb l’esport, decideixes informar-te mitjançant mitjans avessats a donar informació esportiva.

    És evident que es podria fer un replantejament de com s’exposa la informació esportiva. No em sembla però, que hi aportis res constructiu.

    I acabes amb una crítica sobre la proporcionalitat de la informació que no té res a veure amb la crítica que exposes.

  2. Xavi G

    Totalment d’acord amb tu, Eli. La sobredosi d’espectacle esportiu de TVC, per exemple, és una autèntica vergonya. No només hi dediquen un canal, sinó que s’hi gasta un terç del temps del 324, i a TV3 si convé canvien l’hora del telenotícies. I la major part d’informacions són del tot irrellevants.