Fa dos dies i per sorpresa la direcció d’Unidad Editorial anunciava la destitució de Pedro G. Cuartango com a director de El Mundo. A pesar de la importància de la notícia, el mateix diari va trigar hores a publicar-la –va saber-se abans per altres mitjans– i la resposta general ha estat un teletip asèptic amb la informació concisa i les dades del seu successor.

Encara que Cuartango encara figurava com a director interí –mai havia estat confirmat des que va assumir el càrrec després de la destitució també fulminant de David Jiménez- no hi havia motius per pensar que la seva substitució anava a ser imminent. Ell mateix, en el seu discurs de comiat assegura que «han decidit rellevar-me o substituir-me, no tinc res a dir-hi. Accepto la decisió i no sé qui serà el nou director». Una construcció que no fa pensar en un relleu ordenat i planificat.

Per això mateix, alguns periodistes no han dubtat en veure-hi la de Florentino Pérez, president del Reial Madrid i director de la constructora ACS. Sota la direcció de Cuartango, El Mundo va publicar la investigació del Football Leaks que implicava diferents jugadors madridistes –inclòs Cristiano Ronaldo- en l’evasió fiscal. Un jutge va prohibir publicar aquesta informació però el diari va decidir desobeir i tant el mateix Cuartango com el president d’Unidad Editorial i tres redactors es troben imputats per aquests fets.

Al desembre, digitals especialitzats en aquest tipus d’informacions sempre difícils de contrastar anunciaven l’enuig de Florentino Pérez amb El Mundo i les seves mesures de pressió. El mateix Cuartango admetia en una entrevista haver rebut pressions, però sense especificar.

Ara per ara molt poca gent sap les causes reals de la destitució del director de El Mundo, però no deixa de ser simptomàtic que el conjunt de la professió periodística –informadors, mitjans o associacions- passin de puntetes sobre el tema, com si no hi hagués res sobre el que informar.

EFE i els titulars a la carta de Zara

ZarazaraAhir mateix es produïa un nou exemple de la capacitat de pressió dels poders econòmics als mitjans d’informació. A primera hora del matí EFE distribuïa un teletip amb el titular «Zara haurà de pagar 1,5 milions de dòlars a Brasil per un cas de treball esclau». A mitja tarda, però, l’agència de notícies redistribuïa la mateixa nota amb un nou titular molt més amable per a la multinacional tèxtil: «Zara renova i amplia l’acord de responsabilitat amb la Fiscalia del Treball de Brasil». El cas és que, segons la Fiscalia brasilera, la primera versió era molt més acurada a la realitat.

A la majoria de mitjans digitals on els teletips d’EFE es pengen de forma automatitzada també se’ls hi va canviar els titulars sense cap tipus de verificació, segons el recompte d’alguns usuaris a Twitter. Només en alguns casos –com El Diario.es o El Periódico va mantenir-se el titular original o va tornar a modificar-se. A pesar de la importància de la notícia i d’implicar una empresa que sovint acapara titulars, pràcticament cap mitjà ha optat per fer una peça pròpia més enllà de la informació difosa per EFE.

En aquest cas, a més, es tracta d’una agència de notícies pública i, per tant, no lliure de les pressions publicitàries de les grans empreses.