Mai hi havia hagut arreu del planeta tantes persones que han hagut de deixar casa seva com ara, però en parlar de migracions els mitjans segueixen reproduint certes idees preconcebudes i algunes falsedats, alhora que en silencien altres aspectes. Quatre periodistes catalans i africans van debatre sobre el tractament informatiu que se’n fa aquí i allà i com combatre estereotips, en un col·loqui organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i LaFede.cat.

La migració no és una realitat a afrontar, sinó una condició humana”

“Cal canviar mentalitats sobre la migració, per entendre que no és un ‘problema’ sinó una condició intrínseca de la nostra història”, afirmava la periodista i activista sud sudanesa Agyedho Adwok Nyaba. Thcerno Hamadou, periodista de Níger i activista pels drets dels immigrants, explicava com dins del propi continent africà s’està instal·lant un discurs que criminalitza la migració.

Un estudi de l’Institut Panos, titulat “Migrants als mitjans i els mitjans vistos pels migrants” i centrat en capçaleres de Mali, Mauritània i el Senegal, alertava el 2012: “La informació sobre ‘l’altre’ es basa en un esquema estereotipat on els sentit i l’orientació dels fets són amplificats tot destacant la nacionalitat, l’origen ètnic, la religió o la cultura. Elements que no tenen cap altre propòsit que establir una diferència o dramatitzar, tot i que seu valor informatiu sigui nul”. L’anàlisi sona familiar: de fet, el recent Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans, que analitzava digitals d’extrema dreta d’àmbit espanyol, arribava a conclusions similars.

Agus Morales, periodista i director de la Revista 5w, hi afegia: “La paraula ‘crisi’ en relació al fet migratori només té sentit des d’un enfocament europeu i no ajuda gaire a entendre com funciona. La crisi no és tant a causa de les persones que arriben, sinó de com ho gestiona Europa”.

“L’estereotip del migrant com a home jove que viatja sol és fals: en realitat són, sobretot, dones i nens”

Els desplaçaments de població són un fenomen eminentment femení, tot i que la representació que se’n fa als mitjans sovint no hi correspongui. L’única ponent a banda de la moderadora, Adwok Nyaba, que fer una intervenció gravada en vídeo, va ser clara: “És urgent incorporar la perspectiva de gènere en el tractament de les migracions”.

“En els últims anys he vist moltes peces periodístiques que parlen de dones migrants i en molts casos estan fetes per dones. Això es nota i diu molt poc dels homes periodistes”, apuntava Morales. Amb tot, hi segueix havent moltes realitats de les dones immerses en moviments de població que no s’expliquen.

Una altra qüestió és l’estigma que arrosseguen moltes migrants que han patit violacions o han hagut de dedicar-se a la prostitució, i que els afegeix encara més vulnerabilitat. “Hauríem d’intentar destruir l’estigma que pateixen, però també denunciar la situació”, assenyalava el periodista especialitzat en migracions Oriol Puig. “Congo és la dona violada: això és una narrativa molt potent que encara no s’ha acabat de trencar”, apuntava Morales.

“La major part de les migracions africanes no són cap a Europa, sinó dins del propi continent”

“Es parla d’onades de migrants en barques però no és veritat: contràriament al que llegim als mitjans, la major part de les migracions africanes són dins del continent”, apuntava Hamadou, concretament cap a l’Àfrica de l’oest o entre diversos països del continent. “Des de la nostra mirada ens pensem que només existeix el ‘somni europeu’, però també hi ha molts somnis interafricans. Per exemple, Sudàfrica recull molta migració de països de l’entorn”, segons Puig.

Debat: 'Àfrica en moviment: la migració dins i fora del continent' Foto: LaFede.cat.

Debat: ‘Àfrica en moviment: la migració dins i fora del continent’ Foto: LaFede.cat.

 

“Les polítiques d’externalització de fronteres de la UE estan complicant moure’s per dins de l’Àfrica”

Les compensacions que reben alguns països africans, com Níger i Mali, per “controlar” la migració i evitar que arribi a Europa, estan posant en entredit el dret a la lliure circulació que existia entre els països membres de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO). Polítiques com la construcció de murs en ple desert del Sàhara, que ha passat força desapercebuda als mitjans europeus, estan provocant una evident vulneració de drets i la clandestinització de les rutes migratòries interafricanes. “Com que les rutes dins del continent es compliquen, això potencia el ‘somni europeu’ enlloc de frenar-lo”, avisava Puig.

La poca comprensió dels fluxos interafricans als mitjans catalans i europeus també ha construït un imaginari sovint poc ajustat a la realitat. “Cal deconstruir la idea de les ‘màfies’ que ‘trafiquen’ amb migrants”, apuntava Puig. Agadèz, al nord de Níger, és un punt clau del comerç trans-saharià i lloc de pas de fluxos migratoris des de fa segles. “La ciutat està plena de passadors, gent que té una família i que viu d’això. Alguns sí que fan tràfic de persones, però la majoria no”, deia Puig. “La gent només viu del trànsit de persones, és tota la historia de la regió. Si la gent no passa, de què viuran?”, es preguntava Hamadou.

“Reduir la migració a una raó econòmica és molt superficial: té moltes altres causes”

“Hi ha factors d’atracció i repulsió estructurals per a les migracions, però també moltes altres causes socials, familiars i desitjos subjectius d’emancipació i autonomia als quals habitualment no ens referim”, explicava Puig. Una altra visió que cal trencar és que la gent que emigra és la més pobra. “La quantitat de diners que inverteixen per anar a la Mediterrània mostra que es tracta de gent amb recursos i un cert capital social”, segons Morales.

“Jo no havia vist mai gent tan desesperada com la que era rescatada el vaixell de Metges Sense Fronteres al Mediterrani, fugint de Líbia”, seguia. Molts subsaharians que en el seu dia van emigrar cap aquest país per raons econòmiques van haver de fugir-ne després de la caiguda de Gaddafi, sense més remei que sortir cap a Europa. “Tenien la convicció que, amb la Convenció de Ginebra a la mà, els donarien l’estatus de refugiat, però no ha estat així”.

“La idea de la immigració com a invasió és perillosa, però la mirada compassiva cap al migrat també ho és”

De manera conscient o no, sovint els mitjans transmeten la idea d’“invasió” en parlar de migracions. Però apostar per una mirada compassiva també té els seus perills. “Substituïm la persona per la ferida: ens referim al migrant o refugiat com la persona que pateix una guerra, com a subjecte passiu”, alertava Morales. Poques vegades es trenca l’enfoc del migrant com algú necessitat d’ajuda, no pas una persona activa que ha marxat de casa seva. Aquestes històries podrien constituir un relat molt potent a nivell periodístic, que no es té en compte.

“Cal desmuntar la idea de la persona blanca com a salvadora”

“Cal trencar el relat de les persones blanques com a salvadores”, apuntava Puig. S’ha parlat molt de periodistes occidentals que han mort en conflictes, però els que moren realment són els d’allà: Mèxic, Paquistan, Síria… I això passa en totes les professions. “Nosaltres tenim bitllet d’anada i tornada. Si en algun lloc hi ha herois, sovint són al propi país”, opinava Morales.

“Les històries personals són atractives, però cal anar més enllà i denunciar les causes d’aquesta situació”

Explicar la migració des de les històries personals sovint ajuda a fer el tema atractiu per l’audiència i sensibilitzar el públic, però es corre el perill d’oblidar quelcom molt important: denunciar les causes d’aquesta situació. “El que hem de fer com a periodistes és apuntar contra els de dalt, que són els que estan permetent això”, afirmava Puig. “Cal evitar el paternalisme i la infantilització: el racisme i la condescendència son dues cares de la mateixa moneda”.

Alhora, cal fixar-se en les fonts de les quals s’obtenen les dades. Per a obtenir xifres quantitatives sobre migració, sovint s’agafen com a referència les de l’Organització Internacional de les Migracions, que com tot actor té els seus propis interessos en la qüestió. Hi ha poques alternatives, però una que apuntava Puig podria ser el mateix Institut Panos de l’Àfrica de l’Oest, una iniciativa de la societat civil.

“Es creu que fomentant el desenvolupament d’una zona s’aturarà l’emigració, però és just el contrari”

“L’enfocament més generalitzat és que el desenvolupament econòmic dels països africans farà que es redueixi l’emigració, però és justament el contrari”, apuntava Morales. Precisament quan la gent prospera una mica, es pot permetre marxar per intentar buscar una millora econòmica o política. “Fa molt mal aquesta visió de ‘Millorem les coses allà perquè no marxin de casa’. La llibertat de moviments hauria de ser un dret”, hi afegia. D’altra banda, hi ha molts llocs a l’Àfrica on la gent no es mou perquè no té cap mena de recurs i no ha trobat la manera de marxar, però estan en una situació límit.

“No estem davant d’una crisi humanitària, sinó de drets humans”

La societat civil, les ONG i els mitjans estaven acostumats a enfocar les migracions forçades com a crisis humanitàries, però aquest no és el cas de les persones que volen arribar a Europa, i sovint no s’ha entès quines eren les seves necessitats. El problema d’aquestes persones no és la manca d’elements bàsics per sobreviure, que també, sinó una vulneració de drets.

“En la ruta que es va obrir el 2015 a Europa, la gent no volia aigua o menjar, ja tenia diners per comprar-ne. El que els calia era un punt de wi-fi i un lloc on carregar el mòbil”, explicava Morales. Per al director de la Revista 5w, això va fer que els europeus ens reconeguéssim en aquestes persones. “Vam veure que podríem ser nosaltres, que entraven dins del nostre univers simbòlic, ja no cultural o econòmic, sinó de consum: ‘Ostres, porta vambes Nike i un telèfon mòbil, és com jo’”.

Davant d’aquesta crisi de drets humans, per Hamadou l’objectiu del periodisme ha de ser desemmascarar les mentides oficials. “Hem d’analitzar els discursos oficials i les pràctiques dels agents estatals. A qui li interessa avui en dia frenar la lliure circulació de persones?”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019