Ahir un article de Rosa Montero a El País Semanal va causar una forta polèmica a les xarxes socials. La columna «Consumidors enganyats i captius» és una contundent denúncia del poder de la indústria farmacèutica i els transgènics i una defensa –una mica matisada- de l’homeopatia.

Com es tracta d’una peça d’opinió, el que consideri Montero de l’homeopatia, dels diferents sistemes de salut o el que a ella li hagi funcionat per resoldre els problemes de columna és molt respectable, es comparteixi o no. El problema és que més enllà de les opinions, el text ofereix una sèrie de dades i afirmacions que són demostrablement errònies.

El problema és: és lícit emprar dades falses o no demostrables, encara que sigui per una «causa noble» -en aquest cas criticar el poder de la indústria farmacèutica- i fins i tot, aquesta pràctica no perjudica la causa que s’està defensant? I encara més: el mitjà pot escudar-se en la llibertat d’expressió del columnista per publicar un article ple de dades falses? No hauria d’incloure els sistemes de verificació també a la secció d’opinió? I naturalment en qualsevol altre format.

Cinc afirmacions falses o indemostrables de l’article:

1. Confon la revolució verda amb els transgènics.

La revolució verda –el moviment d’industrialització de l’agricultura que va permetre multiplicar la producció alimentària global- té aspectes molt positius però també una cara més fosca, però no té res a veure amb la modificació genètica dels organismes vius. No va ser fins 30 anys després que es desenvoluparen les primeres tomaqueres modificades genèticament per tal de fer-les resistents a una tomaquera.

2. S’acaba amb la fam però…

No és exactament una dada falsa, però és una afirmació tan bèstia que calia tenir-la en compte: Montero escriu que la revolució verda va salvar «de la mort per fam a milions de persones, una fita sens dubte colossal. La part dolenta és que el blat i el sègol que mengem avui vénen d’allí, i sembla que el nostre cos no acaba de reconèixer el gluten d’aquests cereals, creant cada dia més casos d’intolerància». Si realment això fos cert, un increment de les intoleràncies alimentàries no seria un preu baratíssim a pagar per tal d’evitar la mort per fam de milions de persones?

3. Un “nou gluten”?

No està gens clar que es creïn cada dia més casos d’intolerància al gluten, però en tot cas això no es deuria al fet que el gluten dels cereals transgènics sigui diferent del dels cereals convencionals. De fet, les investigacions científiques han anat en la línia de crear un blat sense gluten. Una prova d’això és que els celíacs tampoc poden menjar kamut, el cereal que Montero ofereix com a exemple de «gluten bo»

4. «La Llista Fortune del 2002 mostrava que els beneficis de les 10 farmacèutiques més grans superaven la suma de beneficis de les altres 490 emprese

Aquesta és una de les poques fonts comprovables que cita l’article… i tampoc és cert. La llista Fortune de les 500 empreses més grans del món és consultable des de 1955 als arxius de la revista. L’any 2002 hi havia dues farmacèutiques entre les deu primeres amb més beneficis: Pfizer (cinquè lloc) i Merck (novè). La suma dels beneficis d’ambdues tot just igualava la primera corporació de la llista, la petroliera Exxon mobil.

5. Les morts per efectes secundaris dels medicaments tripliquen les dels accidents de trànsit

Una altra dada controvertida i de la qual no s’ofereix cap font, encara que l’afirmació és fàcil de trobar publicada amb el titular exactament igual. El problema és que aquestes xifres no són oficials i es basen en extrapolacions teòriques. Encara que s’assumeixi que les xifres oficials –segons l’INE 1.880 morts per accidents de trànsit i 246 per complicacions mèdiques el 2015– estan maquillades, la resposta ha de ser un periodisme d’investigació que ofereixi noves dades, testimonis i estudis. I no un article d’opinió sense fonts, amb dades espectaculars però falses o no contrastables.

Al final, la crítica de Montero a la indústria farmacèutica i als mètodes de control públic que té queda reforçada o desacreditada amb articles tan fàcilment desmuntables com aquest? I més, si al final el que es tracta és d’assegurar que si les farmacèutiques són tan dolentes doncs no cal criticar l’homeopatia, oblidant que aquesta també té les seves empreses amb els seus beneficis i les seves morts per negligència.