Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dissabte passat, dia 3 de juny, l’ABC titulava a les pàgines de Catalunya “Un miembro de la Comisión de Venecia advierte del riesgo de ir «contra el Estado de Derecho»”. El degà de la premsa conservadora, monàrquica i catòlica espanyola citava el jurista Josep Maria Castellà, membre de la Comissió de Venècia, per assegurar que la legitimitat a què s’agafa la majoria catalana del Parlament per defensar un referèndum no pot estar mai per damunt de la legalitat de cap Estat legalment constituït.

En la mateixa línia, Xavier Arbós assenyalava en un article a La Vanguardia que l’òrgan consultiu del Consell d’Europa és diàfan i recorda que, davant d’un litigi com el català, s’ha de respectar l’ordre constitucional. A parer del Catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, la Comissió de Venècia rebutja la via unilateral que estaria plantejant l’executiu de Carles Puigdemont i, en cas de la celebració d’un referèndum, aquest només seria plausible si pretén una millora de l’autogovern català, però mai la successió. Arbós fa referència a un dictamen emès per aquest organisme respecte a les reivindicacions de Crimea, en què suposadament estableix la indivisibilitat de territori d’Ucraïna i la defensa de la seva Carta Magna.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La Comissió de Venècia ha esdevingut aquestes setmanes el cordó sanitari, quan no l’antídot, que els mitjans constitucionalistes han utilitzat per desqualificar les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Des de la seva creació, l’any 1990, l’instrument del Consell d’Europa format per experts en el camp del dret mai no havia estat tan citat a efectes d’analitzar un eventual “xoc de trens” entre Catalunya i Espanya. De cop i volta, però, els tabloides més refractaris a l’autodeterminació n’han fet ús i abús, incorporant articles i assajos que atorguen a la Comissió un paper vinculant que no li pertoca i assignant-li dictàmens en els quals es fixen línies vermelles que, llegint-los en deteniment, no apareixen per enlloc.

Tampoc, a diferència del que han publicat alguns rotatius, la Comissió de Venècia té per funció avalar una petició de referèndum provinent d’una comunitat autònoma –en el cas de l’Estat espanyol, només podem cursar peticions d’aval el govern de l’Estat, les Corts generals o el rei Felip VI–, igual que no es dedica a negar drets contemplats en altres preceptes d’obligat compliment.

La seva funció rau a aconsellar en assumptes constitucionals i estipular quines poden ser les bones pràctiques en l’exercici del dret a decidir, entre elles el percentatge que cal demanar perquè aquest sigui efectiu. També aquí, alguns mitjans han tergiversat el seu articulat a propòsit d’aquesta qüestió en afirmar que, sense una majoria molt folgada de participació, el referèndum d’independència a Catalunya no tindria cap validesa.

Al contrari d’això, la Comissió és rotund quan qualifica de “recomanable” no estipular cap quòrum de participació mínima ni cap quòrum mínim d’aprovació, perquè –segons afirma– “pot fer que els opositors a la proposta que se sotmet a referèndum s’abstinguin en compte de votar-hi contra”. Per tant, com indica la periodista Soledat Balaguer al portal Geopolitica.cat, “el referèndum serà vàlid encara que hi participi menys del 50% de la població i també si el Sí a la independència supera el No, encara que sigui en una proporció del 51 al 49 per cent”.

Per reblar el clau, i en l’enèssima mostra de contorbació, els mateixos mitjans han presentat la resposta de la Comissió a la carta de Puigdemont com una rebregada al referèndum. “Portazo” (E-notícies), “Varapalo” (La Razón) o “Desautorización” (Crónica Global) són alguns dels termes que han emprat per desqualificar la inciativa del Govern català, obviant que és Mariano Rajoy –i no al president de la Generalitat– a qui la Comissió de Venècia emplaça a negociar un referèndum com a sortida política al contenciós entre Catalunya i Espanya.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019