Han passat cinc anys d’ençà que la majoria de mitjans aplaudien l’aprovació del projecte BCN World. Després que es descartés Eurovegas, el complex ideat el controvertit Sheldon Adelson, la Generalitat recuperava la iniciativa i anunciava la creació d’un gran espai d’oci amb diversos casinos que faria les delícies d’inversors i proporcionaria 20.000 llocs de treball directes.

La Vanguardia desvetllava que la inversió estava garantida amb un mínim de 4.700 milions d’euros i la inauguració es produiria l’any 2016 a tot estirar. Gràcies a l’interès de sis casinos i desenes d’empreses més, aquesta ciutat recreativa estaria capacitada per atraure 10 milions de visitants a l’any. Per part dels principals capçaleres, l’entusiasme era indissimulat, ja que, a diferència d’Eurovegas, BCN World era un projecte rigorós i adaptat a les circumstàncies del moment, que tot i les protestes d’Aturem BCN World i altres col·lectius socials. La majoria de mitjans van enarborar com un èxit assegurat al qual calia apostar sense matisos.

Han passat cinc anys de la seva presentació, i la proposta estrella del Govern català fa aigües. Així es va desprendre de l’última reunió entre el conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i els grups inversors el juny de 2016. De la inversió inicial i els llocs de feina promesos, l’entorn d’oci que s’ha de construir entre Vila-seca i Salou quedava escurçat en tots els seus capítols. S’executaria igualment, però en lloc d’ocupar 600 hectàrees, només n’abraçaria un centenar, alhora que el límit d’altura edificable passaria dels 90 als 75 metres, la zona reservada a hotels disminuiria un 30%, oferiria 10.000 empleats menys, mentre que la superfície destinada a casinos es rebaixaria a 30.000 metres quadrats.
No obstant això, els principals rotatius restaven importància a aquests canvis i els atribuïen a un “reajustament” per tal d’incorporar al “consens” el PSC i atendre les demandes que els republicans de Tarragona havien plantejat d’acord amb criteris mediambientals. Fet i fet, els mitjans dels grups finançats per la Caixa –amb la seva venda dels terrenys, obtindrà 110 milions d’euros– empraven titulars com “Junqueras preveu doblar la recaptació pels casinos del nou BCN World” (La Vanguardia), traient ferro a la primera fuga d’alguns inversors.

També en aquesta línia, l’ARA o el Punt-Avui –qui ja havia fet campanya oberta en favor de la instal·lació– consideraven garantit el principal objectiu del megaprojecte: “portar turistes d’Àsia amb avió perquè gaudeixin d’unes instal·lacions on els casinos han d’actuar com a principal locomotora”, tota vegada que, malgrat les modificacions en el projecte, auguraven en 22,5 milions d’euros els guanys anuals de l’explotació. Gairebé cap referència a l’oposició frontal de la CUP, a les protestes d’Aturem BCN World i a un estudi de dos professors de la Universitat Rovira i Virgili que advertia del perjudici de la macrourbanització. Segons els seus autors, el projecte vinculat al negoci hoteler i del joc malmetrà l’estratègia de desenvolupament econòmic i territorial del Camp de Tarragona.

L’última píndola d’aquest progressiu decalatge entre l’optimisme del Govern i la realitat ha estat la retirada d’alguns casinos i la limitació a dues úniques llicències. Una circumstància coneguda les últimes setmanes i de la qual els mitjans partidaris del projecte han passat de puntetes. Només n’han parlat ressò alguns portals menors, que el passat 4 de juny informaven sobre l’intent de la Generalitat de negociar a corre-cuita amb els casinos per salvar BCN World.

En aquest moment, cap dels concursants vol assumir els 500 milions d’euros que suposa condicionar els carrers i construir el clavegueram en els terrenys on ha d’anar el complex. Així i tot, de portes enfora es manté el silenci abans no quedi altre remei que anunciar el fracàs d’un projecte vist per sentència.