Pocs periodistes poden dir que han guanyat un premi Pulitzer amb només 33 anys. Mar Cabra Valero (Madrid, 1983) és una de les responsables de la guardonada investigació dels papers de Panamà, un nou èxit global del Consorci Internacional de Periodisme d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès). Aquesta institució sense ànim de lucre coordina quasi 200 periodistes que treballen en investigacions transnacionals des de mitjans de diversos països. Aquest divendres, Cabra és a Barcelona per participar en les I Jornades de Periodisme d’Investigació que organitza el Grup Barnils, editor de Mèdia.cat.

La publicació dels papers de Panamà va provocar efectes en cadena, inclosa la dimissió del ministre espanyol d’Indústria, Energia i Turisme. Més d’un any després que es publiquessin les primeres informacions al respecte, segueixen provocant conseqüències?

Els papers de Panamà han generat almenys 150 investigacions en uns 79 països i a més han provocat dimissions al més alt nivell. El que passi a partir d’ara depèn del que puguin fer aquestes investigacions i les agències tributàries dels diferents països. Per exemple, l’Europol va creuar la base de dades pública dels papers de Panamà amb una base de dades de terrorisme i hi ha trobat desenes de connexions. El veritable poder és, doncs, el que puguin tenir la investigació judicial i els organismes públics a nivell d’imposar sancions.

Després que Prisa demandés El Confidencial per la publicació d’informacions que vinculaven Juan Luis Cebrián als papers de Panamà, un jutge va admetre a tràmit una demanda d’aquest mitjà contra El País, el grup i el seu president per abús de dret. Com ho valoreu des de l’ICIJ?

No puc donar una postura oficial perquè no sóc portaveu del Consorci. Però sí que vam fer un article sobre les pressions rebudes. Un dels avantatges de ser tants i treballar en equip és que som un escut contra les pressions, contra la gent que intenta amenaçar amb judicialitzar-ho. Actuem com un escut protector davant de pressions internes als propis mitjans, externes d’altres mitjans o de gent que ha amenaçat amb accions legals per intentar prevenir la publicació o evitar que el seu nom sortís… Aquesta és una de les belleses i dels avantatges de treballar en equip: no estàs sol i tens un escut protector que t’ajuda a lluitar contra les pressions.

Investigacions com aquesta han requerit la cooperació entre mitjans d’un mateix país i de l’estranger. Cal trencar certes lògiques de competència entre mitjans per poder enfrontar-se des del periodisme a qüestions globals i complexes com l’evasió fiscal?

El món és cada cop més complex i tot està interconnectat. Per tant és difícil que un sol periodista des d’un país pugui tractar temes com l’evasió fiscal, la sobrepesca, el tràfic de persones… El món funciona a nivell global i els periodistes també ho hem de fer. En aquest sentit, la millor manera de funcionar a nivell global, des d’un punt de vista econòmic, és aliar-se amb mitjans de diferents països. La competència està dins d’un mateix país, però realment competeixen entre ells els mitjans de països diferents? Per què no ajuntar forces i treballar en equip per atènyer aquesta realitat complexa que tenim davant els periodistes d’investigació?

Amb tot, el periodisme d’investigació no és habitual als mitjans. Què creus que es pot fer per impulsar-lo, especialment en un àmbit lingüístic reduït com el català?

Avui en dia els mitjans han de donar un valor afegit al lector, alguna cosa diferent d’allò que poden trobar gratuïtament a les xarxes socials. I una de les maneres de proporcionar aquest valor afegit al lector és fer investigació. Hi ha proves fefaents que fer-ho dóna resultats: amb els papers de Panamà, en la primera setmana de publicació, el diari Süddeutsche Zeitung va vendre en set dies el que normalment ven en vuit. Altres mitjans amb els quals hem treballat en aquesta investigació han parlat de records històrics. Per tant, és un molt bon exemple que els lectors valoren el periodisme d’investigació i és allò que estan esperant. Recordo un comentari d’un lector que deia: “Gràcies per fer això, és exactament el que espero de vosaltres”. Cal que els directius dels mitjans apostin per la investigació i hi dediquin recursos i temps, sense angoixar-se per publicar i publicar. No es pot exigir immediatesa al periodisme d’investigació. La tirania del clickbait ho complica tot. La manera de fer-ho és apostant-hi des de dalt, perquè sinó ho acabem fent com ho fem sempre els periodistes: sacrificant vida personal i caps de setmana. I això no és sostenible.

D’altra banda, crec que estem en un moment fascinant on hi ha molta més possibilitats de fer investigació per la gran quantitat de dades que tenim a l’abast. Viure en l’era del big data també afecta el periodisme, i la millor manera d’aprofitar-ho és fer investigació.

Com valores la situació a l’Estat espanyol pel què fa l’accés a la informació pública?

Espanya és un país opac on no hi ha cultura de transparència. És per un tema històric: tenim una democràcia molt recent. La Llei de Transparència de 2013 va canviar això, perquè garanteix l’accés a la informació: no només les institucions han de publicar-la, sinó que el ciutadà pot preguntar allò que vulgui. Això obre una època on la fiscalització ciutadana i periodística podria arribar a màxims inimaginables, però perquè això passi cal canviar la cultura. A nivell periodístic ja està canviant i en alguns mitjans s’està optant per fer ús d’aquesta llei, però a nivell ciutadà no tant. I la cultura no es canvia de la nit al dia: cal un gran impuls per aconseguir-ho.

Últimament diverses fundacions i les organitzacions sense ànim de lucre estan prenent un rol rellevant en el periodisme d’investigació, però a algunes també se les ha qüestionat pel finançament que reben (per exemple, el magnat George Soros és un dels principals finançadors de l’ICIJ). Com ho valores? 

Vivim en l’era de la transparència per les administracions públiques i les corporacions, i també hauria de ser-ho per als mitjans de comunicació. És molt fort que els ciutadans no sapiguem qui finança els mitjans i quines subvencions reben. Eldiario.es havia demanat informació sobre les subvencions que reben els mitjans i el govern els portarà a judici! El que aportem les organitzacions sense ànim de lucre és una transparència que els mitjans desgraciadament no aporten. Als Estats Units, totes les donacions a fundacions queden registrades. A Espanya, pots consultar el registre. No tenim altre remei que ser transparents.

En un moment en què [des del periodisme] hem de recuperar la confiança dels ciutadans, és molt trist que els mitjans no exerceixin ells mateixos la transparència que exigeixen a les administracions públiques i a les corporacions.

Creus que la tasca de fundacions i organitzacions sense ànim de lucre com l’ICIJ esperona els mitjans a fer més i millor periodisme d’investigació?

Molts mitjans s’han anquilosat en la manera de fer de sempre, en què la investigació costa i es fa de manera molt lenta. Allò que hem pogut fer des d’organitzacions externes és innovar. Per tant la pregunta és: com podem fomentar la innovació dins dels mitjans perquè puguin ser tan ràpids i efectius com les fundacions o les petites startups? La qüestió és la capacitat d’innovar i d’arriscar. Els grans mitjans no s’arrisquen, però les organitzacions petites no tenim alternativa: hem d’innovar.

Què recomanaries als periodistes que comencen per formar-se en periodisme d’investigació? El primer pas és perdre la por a l’excel?

Els periodistes joves ens hem d’adonar que arribem a un mercat molt saturat on ens hem de fer valer. L’única manera de fer-se valer és fent alguna cosa que a les redaccions no sàpiguen fer. Per tal que un periodista jove sense agenda, sense trajectòria i sense projectes que l’avalin pugui fer investigació i a més a dins d’una redacció, ha de fer-ho d’una altra manera. Especialitzar-se en anàlisi de dades ajuda a fer investigació d’una manera diferent a la que ja saben fer els que són a la redacció. Jo recomanaria als periodistes joves que s’especialitzessin en periodisme de dades i el fessin servir per trobar històries. Com? Primer, aprenent a fer servir un full de càlcul, d’allà pots treure moltes informacions exclusives. A un nivell més, es pot aprendre a programar per crear les teves pròpies bases de dades amb informació publicada al web, cosa que et donarà informació encara més exclusiva i molt més avantatge competitiu.

En quins projectes treballeu ara a l’ICIJ?

Els papers de Panamà no només han revolucionat el món i han proporcionat una nova manera de fer periodisme, sinó que ens han revolucionat com a empresa. Ens vam poder independitzar del Center for Public Integrity, la nostra organització matriu, després de 19 anys. És un moment fascinant per a nosaltres, som una petita startup. El nostre gran repte ara mateix és com organitzar-nos per poder créixer, tant en personal com en dades. Necessitem més finançament i per això també ens calen més projectes i una millor gestió, per exemple a nivell documental. Com ajuntem totes les filtracions que hem anat rebent en els papers de Panamà, Offshore Leaks, la llista Falciani…? Quines eines podem tenir per explorar aquests documents de forma efectiva i donar-los més rendiment? Per exemple, crear una mena de Google alerts que, quan una persona sigui notícia, automàticament busqui el seu nom als papers de Panamà. Estem fent molta feina per poder créixer a nivell documental.