Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Hay una imagen que el fútbol español exportó a la sociedad como símbolo de la unión de España y Cataluña: Pep Guardiola abrazando a José Antonio Camacho en el éxtasis que provocó el gol de Alfonso Pérez en el último minuto a Yugoslavia en la Eurocopa 2000”. Així comença l’article que publicava ahir diumenge Daniel Calle a El Español, sota el títol “El viraje secesionista de Guardiola: de la selección española a líder independentista”.

Ara, una vegada s’ha postulat com a partidari del dret a decidir, Daniel Calle considera que l’exjugador del Barça ha quedat en entredit. Perquè, si abans era elogiat per repartir joc en el combinat espanyol, l’actual entrenador del Manchester City ha renegat dels colors que va defensar amb absoluta professionalitat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ahir, arran de llegir el manifest amb què l’ANC, Òmnium i l’AMI expressaven la voluntat inequívoca de votar en referèndum l’1 d’octubre, quasi tots els mitjans de Madrid s’han abraonat contra Guardiola.

A més d’El Español, també Ok Diario, El Mundo, l’ABC i La Razón s’hi han llançat al coll de manera especialment sagnant. “Pep Guardiola o cómo degenerar en un demagogo”, dedicava el seu editorial el diari de Francisco Marhuenda. També l’ABC no escatimava adjectius i titulava: “Para Guardiola, Catar es un país abierto y España un estado autoritario”; i menys agressiu, però amb la mateixa línia de flotació, La Vanguardia completava la informació sobre la jornada sobiranista asseverant: “Guardiola, centro de las críticas por su participación en un acto independentista”.

L’animadversió de la caverna cap al tècnic de Santpedor s’ha incrementat a mesura que aquest ha expressat el seu posicionament catalanista. En particular quan, l’any 2015, va acceptar concórrer a la llista de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. Aleshores, el diari El País s’hi va referir amb l’article “Guardiola se sale del mapa”, mentre altres rotatius elevaven els improperis utilitzant com a munició les declaracions que li proferien, entre d’altres, Kiko Rivera, fill de la tonallidera Isabel Pantoja, o l’exfutbolista Alfonso Pérez, per qui el migcampista del Barça no havia estat digne d’enfundar-se la samarreta de la selecció espanyola perquè, en el fons, sentia una altra bandera.

Abans d’aquest període, en canvi, tot eren elogis per Guardiola. Tant durant la seva etapa com a jugador del combinat espanyol, com en el cicle què va entrenar el Barça. Tant és així que, l’any 2009, el diari Marca, llavors dirigit per l’actual director d’OK Diario, Eduardo Inda, va atorgar-li el premi Miguel Muñoz a millor entrenador de la Lliga espanyola. En canvi, després que Pep Guardiola fitxés per la coalició liderada per Raul Romeva, Inda va aprofitar un incident entre el Barça i el Madrid per insultar-lo: “No utilizés “Madrid me mata” que tan cachondo pone al nacionalismo victimista”, li va etzibar.

Més tard, els mateixos mitjans espanyolistes van descarregar una nova dosi d’adrenalina per una entrevista en què Guardiola manifestava el seu desig que, algun dia, hi hagués una selecció catalana reconeguda internacionalment. Així com Infolibre, Europa Press o Ecodiario van destacar l’opinió de Guardiola segons la qual havia jugat amb Espanya “encantat” i mai “per diners”, aquests van titllar a l’exblaugrana de mercenari per haver-hi jugat per “interès crematístic”, termes que ja havia emprat l’exministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, per atacar Guardiola.

Ahir, a la mateixa hora que la premsa internacional recollia la presència del tècnic del City a l’acte de Montjuïc, els mitjans espanyolistes van dedicar tota l’artilleria pesant per presentar-lo com “un icono del desafío al Estado” (El Español). Un intent de demonitzar qui, no fa gaires anys, era considerat un referent de joc noble, professionalitat i de compromís amb l’“Armada española”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019